Maria-Mercè Marçal

MARIA-MERCÈ MARÇAL, BRUIXA DE DOL (1979)

CONTEXT Context sociopolític i cultural, Tendències literàries de l'època, Situació de la llengua i la literatura:

LA POESIA DELS ANYS 60

1.Poesia realista i social (inici de la dècada)

Impulsada per crítics com Josep M. Castellet i Joaquim Molas, es promou una poesia compromesa amb la realitat social, influïda per ideologies com les de Gramsci o Brecht.

Es demana un llenguatge directe, col·loquial i entenedor, amb temàtica cívica i quotidiana, rebutjant tant els símbols críptics com les formes experimentals.

2.La reacció de Gabriel Ferrater i la «poesia de l'experiència» (segona meitat de la dècada)

Gabriel Ferrater encapçala una nova tendència més intimista, personal i eròtica, sense renunciar del tot al realisme.

Ferrater va influir profundament en els joves poetes i va ser clau per definir el cànon i l'evolució de la poesia catalana moderna.

Sota la influència de Ferrater neix la «poesia de l'experiència», amb primers representants com Comadira i Oliva, i més tard Pessarrodona i Parcerisas. Ferrater estableix una línia poètica centrada en Carner (el gran poeta de la tradició moderna), Riba i Foix com a clàssics moderns. Aquesta tendència es consolida als anys vuitanta i mostra una clara influència de la poesia anglosaxona moderna.

Es consolida una poesia centrada en l'experiència personal, amb:

• Domini de les formes mètriques
• Llenguatge elegant, concís i ciutadà
• Distanciament personal en l'enfoc temàtic (control dels sentiments i la racionalitat a través d'un punt d'ironia).

La poesia de l'experiència és discursiva, entenedora i reflexiva, amb un to escèptic sobre la quotidianitat. Més endavant s'hi afegeixen Feliu Formosa, influït pel realisme alemany i amb una visió pessimista, i Joan Margarit, que es consolida en català als anys vuitanta amb una obra reconeguda.

LA LÍRICA DELS 70: LA GENERACIÓ DEL MALL

Als anys 70, en un context de canvi social i polític, neix una nova generació de poetes joves (nascuts a principis anys 50), fruit del ressò del maig francès (1968) i de l'efervescència democràtica. S'allunyen de la poesia cívico-política anterior.

La col·lecció poètica "Llibres del Mall": creada el 1973 pels joves Ramon Pinyol, ànima del projecte, Maria-Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala. Suport de Joan Brossa.

Lema: obertura a tots les tendències poètiques

Volien brindar la possibilitat de publicar als joves autors que difícilment trobaven espai en les col·leccions existents.

Van establir vincles amb poetes dels Països Catalans, amb mecenatge de Brossa. Tàpies va dissenyar les cobertes, tasca que va continuar Viladecans.

Concepte de poesia: experimentació que combina forma i llenguatge ric amb màgia i mística, influïda per simbolistes com Rimbaud. Es centra en l'irracional, el món oníric i l'expressió subjectiva, amb un fort element d'experimentalisme lingüístic. També practiquen el sonet amb influències surrealistes.

La centralitat de Llibres del Mall:

La col·lecció "Llibres del Mall" (1973-1988) va ser clau per a la poesia catalana dels 70 i 80, amb una gran diversitat de propostes. Va consagrar autors com Miquel Martí i Pol i va donar espai a joves poetes com Susanna i Josep Albertí.

També va publicar poesia visual i obres experimentals. Altres col·leccions importants d'aquella època inclouen "Escorpí/Poesia", "Llibres de l'Óssa Menor" i diverses iniciatives més petites.

Altres consideracions:

Els anys 70 van veure un canvi en el panorama líric, amb poetes de generacions anteriors com Joan Vinyoli, Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol consolidant-se. A més, Pere Gimferrer va començar a publicar en català, destacant-se dins de l'avantguardisme postsurrealista. Les noves generacions universitàries es van organitzar en col·leccions com "Llibres del Mall", que van marcar una etapa significativa en la poesia catalana.

L'AUTORA: MARIA-MERCÈ MARÇAL

Biografia bàsica:

Maria-Mercè Marçal (1952-1998) va néixer a Barcelona, però va passar la infantesa a Ivars d'Urgell, on va créixer en un ambient rural que va influir profundament en la seva obra. Va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i, des de jove, va estar implicada en els moviments polítics i socials de la seva època, amb un fort compromís feminista i independentista. La seva trajectòria literària es va desenvolupar al llarg de les dècades dels 70 i 80, amb una obra que abasta la poesia, la narrativa i l'assaig. Va morir el 1998 als 45 anys, deixant un llegat poètic fonamental per a la literatura catalana contemporània.

Estil literari: es caracteritza per la seva combinació d'imatges potents, reflexions sobre la identitat femenina i la seva recerca de la veritat interior. Va utilitzar sovint el folklore, les llegendes populars i els motius mítics per expressar temes profundament personals com l'amor, el desamor, la maternitat, la mort i la llibertat. Va incorporar elements de la poesia simbolista i surrealista, amb una especial atenció al cos i a la sensualitat. La seva obra presenta una veu poètica singular que connecta la lírica tradicional amb un discurs feminista i social profund.

Evolució literària:

Marçal va començar a escriure en castellà durant la seva infantesa, però va fer el canvi al català a l'adolescència, influïda pel moviment de la Nova Cançó i per les reivindicacions de la cultura catalana durant el franquisme. El seu primer recull, Cau de llunes (1976), va ser un èxit immediat, guanyant el Premi Carles Riba. Amb Bruixa de dol (1979), va consolidar la seva veu poètica, amb la imatge de la "bruixa" com a símbol de la dona rebel i lliure. Als anys 80, va explorar la maternitat, la sexualitat femenina i el feminisme, especialment en llibres com Sal oberta (1982) i La germana, l'estrangera (1985). Va seguir evolucionant i refinant la seva obra, i va publicar una única novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994), que va ser àmpliament reconeguda.

Influències i fonts d'inspiració:

Maria-Mercè Marçal va estar influïda per diverses tradicions literàries i artístiques, com la literatura popular catalana, la poesia simbolista i els escriptors feministes. Va admirar poetes com Sylvia Plath, Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva, i va ser fortament influïda per la cultura del seu temps, incloent els moviments feministes i els referents de la Nova Cançó. A més, la seva relació amb figures com Joan Brossa i altres membres de la col·lecció Llibres del Mall va marcar el seu compromís amb la renovació de la poesia catalana. La seva obra va ser també influenciada per la seva pròpia experiència vital, com la maternitat i la recerca de la identitat femenina en una societat patriarcal.

L'OBRA: BRUIXA DE DOL

RESUM "Bruixa de dol" és una obra poètica de Maria-Mercè Marçal publicada al maig de 1979. A través de la seva lírica, Marçal explora temes relacionats amb la identitat femenina, la sexualitat, l'autonomia de les dones i la seva relació amb el món. A través de símbols com la bruixa i la lluna, Marçal dona veu a una reivindicació feminista per la llibertat i la igualtat. L'obra està estructurada en diverses seccions, incloent poemes que aborden temes com l'amor, la solitud, l'ecologia i la lluita per la identitat femenina, tot en un context de transició política durant el final del franquisme.

ESTRUCTURA

L'obra es divideix en diverses seccions amb formes de poesia popular i culta:

• Divisa: Introducció del llibre amb una declaració d'intencions que vincula la construcció de la identitat femenina amb la resistència.
• Foc de pales: 5 poemes amb influència de la poesia popular.
• Tombant: 12 poemes numerats, en què la veu poètica reflecteix sobre la solitud, l'autonomia i la identitat.
• Foguera Joana: 9 poemes eròtics i juganers que exploren l'amor i la passió femenina.
• Bruixa de dol: 13 sonets decasíl·labs que tracten la història d'una relació amorosa acabada en separació, reflectint sentiments de solitud i dolor.
• Els núvols duien confetti a les butxaques: 8 cançons de base popular, que també incorporen una reivindicació feminista.
• Sense llops ni destrals: 5 sonets i un tríptic que exploren el món interior de la veu poètica.
• Vuit de març: Secció que conté poemes dedicats a la lluita feminista i la celebració del Dia de la Dona.

PERSONATGES No hi ha personatges en el sentit tradicional dins de l'obra, però la veu poètica és fonamental per la identificació dels temes i les idees presents en la història. A través de la figura de la bruixa, Marçal reivindica una nova identitat femenina, empoderada, allunyada dels estereotips que la societat imposava.

TEMÀTIQUES PRINCIPALS

• La identitat femenina: La recerca d'una identitat pròpia, tant individual com col·lectiva.
• Feminisme: La lluita per la igualtat, la llibertat i la visibilitat de les dones en un context post-franquista.
• Amor i erotisme: La celebració de l'amor, amb una mirada renovada, sense convencionalismes ni tabús.
• Solitud i autodescobriment: La reflexió sobre la soledat que acompanya el procés de reconeixement personal.

PUNT DE VISTA I NARRADOR

L'obra està narrada en primera persona, amb la veu poètica que expressa sentiments de dubte, solitud i passió. Aquest punt de vista subjectiu permet a Marçal explorar profundament el seu món interior i les seves lluites personals i polítiques. Els versos, a vegades col·lectius, a vegades introspectius, reflecteixen el procés d'autoreconeixement de la dona en la societat.

ESTIL I LLENGUATGE

Marçal utilitza un llenguatge ric i abundant, combinant la lírica popular i culta. La seva obra és marcada per la presència de jocs de paraules, metàfores i simbolismes. La poesia popular es veu reflectida en la cançó, els refranys i els versos curts, mentre que la poesia culta es presenta en la forma de sonets. Marçal juga amb la musicalitat de la llengua catalana i incorpora elements del folklore i la natura per donar profunditat als seus temes.

SIMBOLISME I METÀFORES

Els símbols més destacats de l'obra són la bruixa i la lluna. La bruixa representa la dissidència, la marginalitat i la capacitat de les dones per transformar la seva pròpia imatge, mentre que la lluna simbolitza la sensualitat, l'emotivitat i el cicle de la vida. A través d'aquests símbols, Marçal explora la relació entre el desig i el poder femení, així com la lluita per l'autonomia i la llibertat.

CRÍTICA, RELLEVÀNCIA I INFLUÈNCIA

"Bruixa de dol" va marcar un abans i un després en la poesia catalana contemporània, especialment pel seu enfocament feminista i la seva manera de redefinir els rols tradicionals de la dona a la literatura. Va ser una obra molt influent a la dècada dels 80, tant pel seu estil poètic com pel seu missatge polític. La seva capacitat per unir el personal i el col·lectiu va donar veu a una generació de dones que buscaven un lloc en la societat i en la literatura. A més, l'obra es va inserir en un moment de transició política, donant llum a la nova realitat social i política que es vivia a Catalunya després de la dictadura franquista.