LA LITERATURA CATALANA ENTRE 1939 I 2003
CONTEXT GENERAL I CARACTERÍSTIQUES EN CADA MOMENT
1.POSTGUERRA I FRANQUISME (1939-1959)
| Context històric | Característiques |
|---|---|
| Repressió del català i censura estricta. Molts autors exiliats o silenciats. Publicació clandestina o a l'exili. | Literatura de resistència cultural. Predomini de la poesia i l'assaig. Narrativa centrada en la Guerra Civil i l'exili. |
| Altres iniciatives: | Fundació de l'editorial Selecta per Josep Maria Cruzet, que va publicar obres en català malgrat la censura. |
NARRATIVA
- Repressió lingüística i censura: Limitació de la publicació en català i control ideològic dels continguts.
- Literatura de l'exili: Producció fora de Catalunya, amb temàtiques relacionades amb la guerra i la pèrdua.
- Realisme psicològic: Exploració de la interioritat dels personatges i les conseqüències de la guerra.
POESIA
- Poesia simbòlica i hermètica: Ús de símbols i llenguatge encriptat per esquivar la censura.
- Temàtiques existencials: Reflexions sobre la mort, la identitat i la memòria.
- Influència de les avantguardes: Incorporació de tècniques surrealistes i simbolistes.
TEATRE
- Teatre de resistència: Obres que, sota metàfores clàssiques, critiquen la situació política.
- Recuperació de mites: Adaptació de tragèdies clàssiques per reflectir conflictes contemporanis.
- Limitacions escèniques: Produccions modestes a causa de la censura i la manca de recursos.
2.REVIFADA CULTURAL I RESISTÈNCIA (1960-1975) (>1968 POSTMODERNITAT)
| Context històric | Característiques |
|---|---|
| Lleugera relaxació de la censura. Aparició de moviments culturals com la Nova Cançó. | Realisme social i compromís polític en la literatura. Experimentació formal i temàtica. |
NARRATIVA
- Convivència generacional: Autors consagrats de la postguerra (Rodoreda, Calders, Pedrolo...) conviuen amb nous escriptors joves i cosmopolites. Gènere que més es desenvolupa gràcies als canvis en el mercat editorial dels anys 60.
- Realisme social: Narratives que reflecteixen les condicions de vida sota el franquisme. S'abandona el realisme històric i es busquen noves formes d'expressió
- Experimentació formal: Innovacions en l'estructura narrativa i en el llenguatge. Rebuig del realisme tradicional i adopció de tècniques modernes com el monòleg interior, la multiplicitat de punts de vista i la ruptura de la linealitat temporal.
- Apareix el textualisme o narrativa experimental, amb obres destacades com L'adolescent de sal (1975) de Biel Mesquida.
- Revaloració del conte, destacant el seu caràcter sintètic i el·líptic.
- Temàtiques: Exploració d'experimentalisme: drogues, sexe, feminisme i conflictes generacionals i socials.
- Reflecteix una societat més complexa, diversa i urbana.
- Influència de la cultura popular: Integració de la cultura popular contemporània: elements del còmic, el cinema, el rock, l'estètica pop i els referents culturals internacionals.
- Redescobriment de gèneres populars: Exploració de gèneres com la novel·la negra, eròtica, de ciència-ficció, d'aventures, fantàstica i novel·la històrica. La novel·la històrica evoluciona, deixant enrere la seva funció reivindicativa per adoptar una funció moral i introspectiva.
- Sorgiment de col·lectius com Ofèlia Dracs, que experimenten amb gèneres diversos i llenguatge trencador.
- Biel Mesquida: Narrativa experimental i ruptura formal. Montserrat Roig: Realisme social i feminista, amb una forta reflexió sobre la memòria col·lectiva. Terenci Moix: Provocador i trencador de tabús, amb un profund vincle amb la cultura popular. Jesús Moncada: Combina mite i realitat, amb el seu poble natal com a centre simbòlic. Baltasar Porcel: Lirisme i crítica social, amb una gran projecció en el cicle narratiu mallorquí. Joan Francesc Mira: Reflexió històrica i crítica nacional, amb gran projecció intel·lectual.
POESIA
- Realisme històric o social (1959-1968): La poesia adopta una actitud compromesa, amb un llenguatge senzill i accessible i una clara funció social.
- Generació del 70: Aquesta generació de poetes canvia l'accent de la temàtica social a l'individual, amb un llenguatge més surrealista i simbolista
- Poesia compromesa: Textos que expressen la lluita per la llibertat i la justícia social.
- Influència de la cançó protesta: Interrelació entre poesia i música com a mitjà de resistència.
- Diversificació estilística: Aparició de diferents corrents poètics amb enfocaments diversos.
- Joan Brossa: poesia visual i experimental, amb una forta càrrega crítica. Miquel Martí i Pol: poesia compromesa amb el món obrer i la realitat social catalana.
TEATRE
- Teatre independent: Grups teatrals que operen fora dels circuits oficials per evitar la censura.
- Innovació escènica: Ús de noves tècniques i formats per transmetre missatges subversius.
- Teatre de denúncia: Obres que aborden temes tabú i qüestionen l'ordre establert.
- Adrià Gual: obres com La fi de Tomàs Reynald (1904), que van influir en el teatre català posterior.
3.TRANSICIÓ I NORMALITZACIÓ (1975-1990)
| Context històric | Característiques |
|---|---|
| Mort de Franco i inici de la democràcia. Restauració de la Generalitat i cooficialitat del català. Normalització lingüística i cultural. | Diversificació de gèneres i estils. Consolidació del mercat editorial en català. |
NARRATIVA
- Temàtiques i noves perspectives: es tracta més àmpliament la memòria històrica, la identitat, la quotidianitat, així com la diversitat i els canvis socials.
- El feminisme i les noves generacions, autors que exploren conflictes generacionals, l'urbanisme i les tensions socials.
- Narrativa introspectiva i reflexiva sobre la societat i l'individu.
- Quim Monzó (Benzina, L'illa de Maians): Estil irònic i modern en la narrativa breu. Jordi Coca (La japonesa): Influència de la poesia oriental i una narrativa que explora identitats diverses. Sergi Pàmies, Jaume Cabré, Carme Riera
POESIA
- Introspecció i subjectivitat: Poesia centrada en l'experiència personal i l'expressió dels sentiments.
- Recuperació de la tradició: Revaloració dels poetes clàssics catalans i influència en les noves generacions.
- Experimentació formal: Ús de noves formes i estructures poètiques.
- Joan Margarit: poesia intimista i reflexiva sobre la vida i el pas del temps.
TEATRE
- Professionalització del sector: Creació d'institucions teatrals i formació d'actors i dramaturgs.
- Normalització lingüística: Increment de les produccions teatrals en català.
- Diversificació de gèneres: Aparició de comèdies, drames i altres formes teatrals.
- Josep Maria Benet i Jornet: renovador del teatre català amb obres com Desig (1989).
4.LITERATURA CONTEMPORÀNIA (1990-ACTUALITAT)
| Context | Característiques |
|---|---|
| Globalització i era digital. Noves formes de consum cultural. | Hibridació de gèneres i suports. Presència de temes com la memòria històrica, la identitat i la multiculturalitat. |
NARRATIVA
- Globalització temàtica: Incorporació de temes universals i influències internacionals.
- Hibridació de gèneres: Fusió de diferents formes narratives i experimentació amb nous formats.
- Presència digital: Difusió de la literatura a través de plataformes digitals i xarxes socials.
- Albert Sánchez Piñol: La pell freda (2002), novel·la fantàstica amb rerefons filosòfic.
POESIA
- Poesia oral i escènica: Recuperació de la tradició oral i performances poètiques.
- Diversitat de veus: Inclusió de perspectives diverses, com el feminisme i la multiculturalitat.
- Innovació estilística: Ús de llenguatge col·loquial i trencament amb les formes tradicionals.
- Joana Raspall: poesia per a infants i adults, destacant per la seva claredat i sensibilitat.
TEATRE
- Internacionalització: Representació d'obres catalanes a escenaris internacionals.
- Inclusió i diversitat: Temàtica i de procedència dels creadors.