Busco un tema

Primer dels grans problemes de la Restauració: la crisi agrària de l'últim terç del segle XIX. Al sector dels cereals, males collites entre 1879 i 1882 i, des del 1884, l'arribada massiva de gra rus i nord-americà barat arruïnen els productors castellans. Al sector vitícola, l'expansió catalana afavorida per la fil·loxera a França es capgira quan la plaga arriba a Catalunya a finals dels anys 70: es destrueixen milers d'hectàrees, s'acaben els contractes de rabassa morta i cauen les exportacions, i la recuperació amb peus americans acaba fent desaparèixer la vinya autòctona.

Conseqüències del Desastre del 98 en tres plans. En l'econòmic, la pèrdua del mercat colonial i el deute de guerra, amortits per la inversió dels indians (una font del dossier mostra que el 65% dels comerciants de Santiago de Cuba eren catalans). En el polític, es denuncia la corrupció electoral però el sistema sobreviu i, a Catalunya, creix el catalanisme polític i el país es desvincula de la Restauració. En el social, una crisi moral i ideològica que dona la imatge d'Espanya com a desastre i la Generació del 98. D'aquí en surt el regeneracionisme, que vol modernitzar el país sense sortir del sistema i que marcarà el regnat d'Alfons XIII.

Full inicial del dossier del Tema 7. Situa els dos trams de la Restauració (1875-1898 i 1898-1931), recorda la línia successòria borbònica i explica l'inici del període: el manifest de Sandhurst, el pronunciament de Martínez Campos i el paper de Cánovas del Castillo com a dissenyador d'un sistema pensat per apartar l'exèrcit de la política mitjançant el bipartidisme i el torn pacífic. Alfons XII governa fins al 1885 i el sistema es dota d'una constitució el 1876.

Full manuscrit de repàs trimestral de català amb dues meitats. La primera és una llista de trenta-quatre derivats amb el mot base i la paraula derivada, la majoria verbs formats amb els prefixos en-, em-, a- i im-. La segona és un resum de fonètica: quan es pronuncia la essa sorda [s] i quan la sonora [z], amb totes les grafies i posicions de cada cas, l'excepció dels derivats de dins, trans i fons, i el quadre de les oclusives sordes i sonores amb el seu punt d'articulació.

Relat complet de la crisi colonial: de la Guerra dels Deu Anys i la Pau de Zanjón de 1878 —amb reformes promeses i incomplertes— fins a la revolta de 1895 iniciada amb el Grito de Baire. Cánovas respon militarment amb Martínez Campos i després amb Weyler i la seva repressió i camps de concentració, sense èxit; el seu assassinat porta els liberals al govern, però Cuba ja compta amb el suport dels Estats Units, que declaren la guerra pel cas del Maine. La Pau de París de desembre de 1898 tanca l'imperi colonial i deixa al descobert la ineficàcia de l'exèrcit.

Característiques de la Constitució de 1876 —moderada, sobirania compartida, Corts bicamerals, confessionalitat catòlica amb tolerància de cultes i drets a desenvolupar per llei— i evolució del sufragi (censatari el 1879, universal masculí el 1890). El full sintetitza els tres punts clau del període: el torn de partits, el paper arbitral de la monarquia i l'allunyament de l'exèrcit de la política, tres pilars als quals cal sumar el final de les guerres carlines i de la Guerra de Cuba per explicar l'estabilitat de la Restauració.

Quadre comparatiu dels dos partits dinàstics —nom, líder, model de sufragi, punts en comú, base social, programa i diari afí— i explicació del mecanisme del torn de partits. El torn no es basava en la voluntat dels electors sinó en un procés electoral manipulat: el ministre de governació confeccionava l'encasillado, els governadors civils el traslladaven a alcaldes i cacics, i el resultat s'assegurava amb el caciquisme al camp i la tupinada a la ciutat.

Panorama de l'oposició al sistema de la Restauració: els quatre partits republicans (possibilista, progressista, centralista i federal) amb els seus líders i les seves diferències, la unificació de 1893 a la Unió Republicana i els seus problemes de fons —divisions internes i competència del moviment obrer—; els carlins, dividits després de la tercera guerra carlina i reconvertits en Partido Tradicionalista i Partido Católico Nacional; el PSOE, arrelat a les zones obreres; i el naixement dels nacionalismes, primer el català i després el basc i el gallec.

Esquema-resum de tot el segle XIX espanyol, del absolutisme de Ferran VII fins a la Restauració. Repassa les tres etapes del regnat de Ferran VII, la primera guerra carlina, les regències i el regnat d'Isabel II, el Sexenni Democràtic amb Amadeu de Savoia i la Primera República, i el pas a la Restauració amb els cops de Pavía i Martínez Campos. Acaba amb els trets de la Restauració (bipartidisme, caciquisme, tupinada) i els seus tres grans problemes: colònies, moviment obrer i catalanisme.