Busco un tema

Completa Barcino amb el seu fòrum a l'actual plaça de Sant Jaume, el temple hexàstil d'August del qual queden quatre columnes corínties, les termes de la plaça de Sant Miquel, els banys i domus del Museu d'Història de la Ciutat, la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid i la segona muralla de finals del segle III d.C. contra les invasions bàrbares. Passa després a Tarraco: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, fundada el 218 a.C. a partir de la guarnició militar que els Escipions van deixar a la població ibèrica de Cesse.

Tanca les Guerres Púniques amb la destrucció de Cartago i obre el bloc de ciutats romanes amb Barcino. En dona el nom complet —Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino—, la data i el context de fundació (19 a.C., per August, després de les guerres càntabres), l'emplaçament al mont Tàber entre el Llobregat i el Besòs, la població ibèrica prèvia dels laietans i l'estructura urbana: planta rectangular emmurallada amb quatre portes i els dos eixos, el Cardo i el Decumanus Maximus, amb la seva traça encara reconeixible al centre de Barcelona.

Descripció de Tarraco: colònia romana des del 57 a.C. per concessió de Juli Cèsar i capital de la Hispània Citerior o Tarraconensis des del 27 a.C. per decisió d'August. Situada al Camp de Tarragona entre el Francolí i el mar, sobre territori dels cossetans, la seva trama urbana deriva d'un castrum de planta rectangular organitzat en tres terrasses: la religiosa amb el temple d'August a dalt, el fòrum al mig i el circ a la tercera, amb les insulae baixant fins al port. El full acaba obrint la llista de restes conservades amb les muralles.

Apunts manuscrits sobre les Guerres Púniques. La primera (264-241 a.C.) s'inicia amb la invasió cartaginesa de Messina i la petició d'ajuda dels messinesos a Roma; és un conflicte essencialment naval que Roma guanya construint una gran flota, i acaba amb la conquesta de Sicília, Còrsega i Sardenya i la formació del Mare Nostrum. El full obre després la segona guerra amb l'atac cartaginès a Sagunt el 218 a.C. sota el comandament d'Anníbal Barca.

Continuació de la segona Guerra Púnica: Anníbal creua els Alps amb infanteria, cavalleria i elefants perquè la flota romana domina el mar, arriba a les portes de Roma i hi resisteix setze anys, fins que l'atac romà a Cartago dirigit per Escipió l'obliga a tornar i el derrota a Zama el 202 a.C., amb la pèrdua de totes les colònies cartagineses. El full acaba amb la tercera guerra (149-146 a.C.), que Roma justifica amb el conflicte entre Cartago i Numídia i que arrenca amb unes condicions inacceptables: destrucció de la ciutat i trasllat de la població lluny del mar.