Busco un tema

Un sistema constructiu és la manera com es combinen els elements sostenidors i els elements sostinguts per formar l'estructura bàsica d'un edifici, i n'hi ha tres tipus. El sistema arquitravat es basa en la línia recta, tant horitzontal com vertical, i dona lloc a interiors molt compartimentats, com es veu en els temples clàssics de columnes i frontó. El sistema voltat pren com a base l'arc, predomina la línia corba i, gràcies a això, permet espais interiors amplis i alliberats de suports, com passa en edificis coronats per grans cúpules. Finalment, a partir del segle XIX apareix el sistema dels nous materials, format per una estructura interna sobre la qual s'apliquen els nous materials constructius, cosa que obre pas a edificis de diverses plantes amb estructures vistes.

A partir del segle XIX, la incorporació de nous materials constructius a l'arquitectura obre la porta a noves formes de coberta, que al seu torn permeten crear nous tipus d'espais. Els exemples fotogràfics mostren un interior amb columnes ramificades que sostenen un gran sostre ondulat de vidre, i un edifici amb una coberta de formigó de forma lliure i corba, ben allunyada de les cobertes planes o de volta tradicionals.

L'arquitectura es pot classificar en dues grans tipologies. La tipologia religiosa és la destinada al culte, i inclou temples, santuaris, tombes i mausoleus; els exemples fotogràfics mostren un gran edifici de marbre amb cúpula i estany, unes piràmides i una catedral gòtica amb rosassa. La tipologia civil, en canvi, agrupa edificis amb finalitats molt diverses: domèstica, commemorativa, lúdica, institucional, comercial i d'infrastructures; els exemples fotogràfics mostren un pont modern, una galeria comercial amb sostre de vidre i un aqüeducte de pedra.

El mur és l'element sostenidor continu que tanca l'edifici pels costats i el compartimenta per dins; pot tenir funció de càrrega o simplement de separació. Segons com s'aparellen les peces, els murs es classifiquen en regulars, quan els carreus formen un aspecte homogeni, o irregulars, quan els carreus tenen mides i formes diferents disposades sense ordre. Dins dels murs regulars hi ha diverses maneres de col·locar els carreus: a soga, pel costat ample; a tió, pel costat estret; o a soga i tió, alternant els dos costats. Quan les peces es col·loquen obliquament respecte al sòl, es parla d'opus reticulatum, amb carreus en forma de rombe disposats regularment, o d'opus spicatum, amb carreus rectangulars col·locats formant un dibuix d'espina de peix.

Els materials amb què es construeix un edifici condicionen tant la seva factura, és a dir, com es realitza, com la manera com el percebem. Poden tenir dues funcions. La funció constructiva és la que conforma estructuralment l'edifici: al llarg de la història s'han utilitzat sobretot el fang cuit, la fusta i la pedra, i a principis del segle XIX s'hi afegeixen el ferro, el formigó armat i l'acer, i més endavant altres metalls i materials sintètics. La funció ornamental, en canvi, no forma part de l'estructura, sinó que embelleix l'edifici, i s'aconsegueix amb estucs, guixos, mosaics, ceràmica, aplacats, pedra o fusta.

L'arquitectura és l'art de construir espais mitjançant un sistema constructiu. Aquesta definició breu és el punt de partida de tot el tema: construir no és només aixecar parets, sinó organitzar espais seguint una lògica constructiva concreta, que és el que s'anirà desenvolupant en els apartats següents sobre sistemes constructius, materials, elements de suport i cobertes.

A diferència del mur, que és continu, el pilar, la columna i la pilastra són elements sostenidors discontinus. La columna té secció circular i es compon de base, fust i capitell. El pilar té secció rectangular, cruciforme o poligonal i és més robust i massís que la columna; quan aquest pilar queda adossat a la paret, es converteix en una pilastra, que pot tenir tant una funció constructiva com merament ornamental. A més d'aquests, hi ha altres elements de suport com la mènsula, que sosté petits elements volats com balcons o cornises, i la petxina, cadascuna de les superfícies triangulars que permeten transformar la planta quadrada en un cercle per poder-hi coronar una cúpula.

Segons el tipus d'arc que es projecta per construir-la, la volta pot adoptar formes diferents. Al llarg de la història les més utilitzades han estat tres: la volta de canó, amb forma de túnel semicircular continu; la volta d'aresta, que resulta de la intersecció de dues voltes de canó i genera arestes diagonals; i la volta de creueria, pròpia de l'arquitectura gòtica, en què uns nervis marquen i reforcen les arestes de la volta.

Per estudiar i analitzar un edifici, aquest es pot representar de tres maneres diferents. La planta és la representació de l'edifici en secció horitzontal i mostra la disposició i la distribució de l'espai arquitectònic, és a dir, com s'organitzen les habitacions o els espais interiors vistos des de dalt. L'alçat és la representació vertical de l'edifici i permet veure els elements sostenidors i els elements sostinguts de la façana. Finalment, el perfil o secció és un tall transversal de l'alçat, que permet veure l'interior de l'edifici en profunditat, planta per planta.

L'alçat és la representació plana de les façanes d'un edifici, i serveix per visualitzar els elements arquitectònics decoratius i com estan disposats. Aquesta representació es complementa amb la secció, és a dir, el tall transversal de l'edifici, que permet veure'n l'interior. Com a exemple s'utilitza la Villa Capra de Palladio, de la qual es mostren tant el dibuix tècnic de l'alçat i la planta com una fotografia de l'edifici real, amb el seu pòrtic de columnes, frontó i cúpula central.

L'estudi de l'arquitectura es planteja en quatre grans blocs. El primer tracta els sistemes constructius. El segon, els elements materials i tècnics de l'edifici, distingint els materials, els elements sostenidors i els elements sostinguts. El tercer bloc treballa la representació de l'edifici a través de la planta, l'alçat i la secció. El quart i últim bloc presenta les tipologies arquitectòniques, dividides en civil i religiosa.

Per analitzar formalment una obra arquitectònica cal fixar-se en tres aspectes. D'una banda, els materials, que poden tenir una funció constructiva o una funció ornamental. D'una altra, els elements sostinguts, entre els quals hi ha la llinda o dintell i l'arquitrau, l'arc, i les cobertes, que poden ser arquitravades o planes, o bé de volta o corbades. I finalment, els elements sostenidors, que inclouen el mur —regular o irregular segons com s'aparellen les peces—, les columnes, els pilars i les pilastres, i altres elements com la mènsula o la petxina.

Aquesta pàgina mostra, només amb fotografies, exemples dels materials descrits a la pàgina anterior. Pel que fa a la funció constructiva, s'hi veuen un mur de fang cuit, una estructura metàl·lica d'un edifici en obres, un pont de ferro, una teulada de fusta, un mur de blocs i formigó armat, i un mur de pedra irregular. Pel que fa a la funció ornamental, s'hi veuen un edifici modern de formes llises, una façana de pedra molt decorada amb arcs i una rosassa, un portal esculpit, una placa d'aplacat de pedra, un mosaic amb la figura d'un guerrer i uns arcs coberts de rajoles de ceràmica.

En arquitectura, els elements que descarreguen el pes de la coberta són essencialment dos. L'arquitrau és un element horitzontal que transmet les càrregues de manera vertical: les forces que suporta baixen directament pels muntants i s'anul·len al terra. L'arc, en canvi, és un element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta, de manera que part del pes es transmet cap als costats. Un arc de mig punt es descompon en dotze parts principals: la imposta, el salmer, la dovela, el conclau, la clau, l'intradós, l'extradós, la llum, la rosca, la fletxa, el ronyó i la jamba.

La coberta és el conjunt d'elements que tanca una construcció per la part superior, i pot ser plana o arquitravada, o bé corbada o de volta. Les cobertes planes o arquitravades sorgeixen de perllongar la llinda o l'arquitrau, o se sustenten sobre ells, i exerceixen càrregues verticals sobre els elements sostenidors. Les cobertes corbades o de volta es generen a partir de la projecció imaginària de l'arc i descarreguen el seu pes sobre els murs i les pilastres. A l'arquitectura clàssica, la coberta arquitravada es compon de dos elements: l'entaulament, format per l'arquitrau, el fris i la cornisa, i el frontó, l'espai triangular situat a la façana, sovint decorat amb escultures.