Saltar al contenido
Aula27

Aristòtil

Cosmologia i antropologia

Cosmologia aristotèlica i antropologia: els tipus d'ànima

revisado contra el originalVer el original

Aquest explica la frase de: "Tot el que es mou es mogut per una altra cosa".

Esquema comparatiu d'Heràclit, Parmènides, Plató i Aristòtil
Esquema comparatiu d'Heràclit, Parmènides, Plató i Aristòtil
Esquema de l'univers aristotèlic
Esquema de l'univers aristotèlic

3.COSMOLOGIA *L'univers aristotèlic té tres àmbits: motor immòbil, món celeste i món sublunar

Aristòtil té la concepció de l'univers com a esferes concèntriques que cada una mou a l'anterior, però hi ha un final, el primer motor immòbil (força del moviment). Aquest, no és una esfera en sí, però és la causa del moviment de tot l'univers i no necessita ser mogut per a ningú. Per tant, les coses es mouen per atracció cap a aquest motor. A més, és acte pur, és immaterial i no té mescla de potència.

També divideix la cosmologia en:

- Món sublunar/terrestre: imperfecte, MR irregular. Hi existeixen els sers animats amb generació del canvi i corrupció i la seva matèria està formada per 4 elements (terra, aire, aigua i foc). Els moviments de l'esfera sublunar s'originen en les interaccions mútues i contínues de les qualitats dels quatre elements: fred (terra i aigua), humitat (aigua i aire), calor (aigua i foc) i sequedat (terra i foc).

- Món supralunar/celeste: perfecte, MC, esfera d'allò etern. Els seus sers animats són els astres i les estrelles fixes (sense corrupció ni generació) i la matèria/naturalesa és l'èter (el 5è element). A més, es troba en un univers finit (tancat en una esfera).

4.*ANTROPOLOGIA

Com ja s'ha dit, l'ésser humà és una substància composada per una matèria (cos – potència) + forma (ànima – acte).

L'ànima és el principi que dona vida al cos de tots, és fonamental perquè el cos es mogui i visqui, és qui actualitza el cos, i mor amb el cos però hi ha diversos tipus/nivells:

  • Vegetativa: regula la nutrició, el creixement i la reproducció. Té l'instint de conservació (plantes)
  • Sensitiva: regula els sentits externs i interns, la gana i la locomoció. La seva funció és l'assimilació dels objectes sensibles (animals)
  • Racional: regula el moviment, l'enteniment (intel·lecció) i la voluntat. La seva funció és la capacitat de comprendre (humans)

La forma sensible (colors, formes, magnitud), assimilada pels sentits, és captada per l'intel·lecte a través de l'intel·lecte passiu/pacient (ens permet recorda/reconèixer el que ja sabem), que assimila les formes intel·ligibles. Però aquestes no apareixen immediatament en virtut de la sola activitat sensible, sinó que necessiten l'elaboració de l'intel·lecte actiu/agent (és col·lectiu, no ens és propi (no mor quan nosaltres morim, sinó…

Cosmologia i antropologia · Filosofia · Aula 27