Teoria del coneixement i ètica · Filosofia

Teoria del coneixement i inici de l'ètica eudaimonista

revisado contra el originalVer el original

…que llavors ja no ens pertany), ens permet a tots els ésser humans a desgranar l'universal).

*Aquest procés és el que ens diferencia dels animals

- Ex del mecanisme de comprensió intel·lectual: un ordinador; la memòria (intel·lecte pacient) recull, conserva i fa utilitzable la informació rebuda i l'usuari (intel·lecte agent) converteix una multitud de dades en informació.

5.TEORIA DEL CONEIXEMENT

Aristòtil creu que els sentits ens proporcionen coneixement, és e punt de partida per conèixer qualsevol ésser o substància (perquè l'essència d'aquests es troba en ells mateixos; primer hi arriba amb la sensació i després amb el pensament).

Sensació: els sentis ens permeten conèixer les coses individuals. Ens apropa a una cosa, però sense observar la seva matèria.
Imaginació: crea imatges de les coses individuals que l'enteniment podrà fer servir
Enteniment: allò universal. A base d'acumular experiències individuals (mitjançant la sensació) arribarem per inducció a l'essència universal comuna (formes).

Esquema dels tres graus del coneixement aristotèlic amb l'exemple d'una taula — Sensació (aísthesis) · Imaginació (phantasía) · Enteniment (noûs) Esquema de tres files. La primera, groga, «Sensació (aísthesis)», amb el text «Capta aquesta taula» i la fotografia d'una taula. La segona, taronja, «Imaginació (phantasía)», amb el text «Crea la imatge» i el dibuix d'un núvol de pensament amb una taula a dins. La tercera, verda, «Enteniment (noûs)», amb el text «Pensa l'essència de taula» i el dibuix esquemàtic d'una taula.

A més, hi ha un procés per tal de conèixer les coses; la realitat. Tot el nostre coneixement comença pels sentits i acaba en el coneixement intel·lectual del concepte universal (essència o forma). La nostra ment és una pissarra en blanc i Aristòtil nega qualsevol innatisme en el coneixement.

Esquema del pas del coneixement sensible al coneixement intel·lectual — Passos del coneixement, de la poma a l'universal Esquema dividit en dues meitats. A l'esquerra, «CONEIXEMENT SENSIBLE»: els sentits externs capten la substància («poma» = matèria + forma) —vermella, esfèrica, dolça, olorosa, tèbia—; el «SENTIT COMÚ» unifica les qualitats captades pels sentits externs; la «IMAGINACIÓ» elabora una imatge i la «MEMÒRIA» la guarda, representada per una filera de pomes. A la dreta, «CONEIXEMENT INTEL·LECTUAL»: l'«ENTENIMENT AGENT» abstrau l'universal, la forma «poma», i l'«ENTENIMENT PACIENT» coneix l'universal. Als extrems hi ha les il·lustracions de dos filòsofs.

6.**ÈTICA: EUDAIMONISTA I TEOLÒGICA *Rebutja l'intel·lectualisme socràtic (la virtut no és solament la saviesa)

L'ètica d'Aristòtil és EUDAIMONISTA (perquè considera que el fi últim de tota acció és la felicitat) i TEOLÒGICA/FINALISTA (perquè parteix del supòsit que tot tendeix a un fi). A més, és voluntària, de la pràctica i és una tria (per això, ignorant no és pot justificar) Argumenta que:

L'objectiu de la nostra vida és cerca la FELICITAT (bé suprem).
Només el que sigui feliç, serà virtuós. SER FELIÇ = SER VIRTUÓS