Virtut i política

• La felicitat s'obté si es du una vida virtuosa i, sobretot, si es realitza allò que és propi dels homes; la vida contemplativa (dedicada al saber)/el pensar (virtut màxima)
• No només has de conèixer el bé per ser bo i virtuós, sinó que també has de practicar-lo.
• Seràs virtuós en base les teves accions ja que la virtut és una pràctica.
• Filosofar ens porta a la màxima felicitat.
• A partir de l'ensenyament, podem arribar a les virtuts però quan neixes no tens res (a diferència de Plató).
• La virtut és una disposició de l'ànima de comportar-se d'una determinada manera, i aquesta manera és seguint el TERME MITJÀ (hem de trobar ens els excessos i els defectes la virtut/el que és just).

• VIRTUT: és trobar el TERME MITJÀ entre l'excés (vicis) i el defecte. El terme mitjà s'aconsegueix amb la pràctica o hàbit. Per tant, la virtut és l'hàbit d'evitar els extrems en les nostres accions. Hi ha diferents tipus:

*Repàs del SENTIT de les virtuts:

• Fortalesa/valor: terme mitjà entre la por i l'audàcia/covardia i temeritat
• Temprança: terme mitjà entre el llibertinatge i la insensibilitat. Consisteix en la virtut de la moderació enfront dels plaers i les penalitat.
• *Prudència: habilitat intel·lectual de destriar entre coses que no són necessàries i poder ser o no ser. És la guia de les altres virtuts morals, indica quins mitjans són necessaris per arribar als fins proposats i procurar-se el bé.
• *Justícia: + important. Fixa la mesura segons la qual els béns, els avantatges, els guanys i els seus contraris han de ser distingits i classificats.

7.**POLÍTICA

• L'home, per Aristòtil, és un animals comunitari/social; és a dir, que l'home ha de viure en comunitat necessàriament. Això és perquè l'home està dotat de paraula i de moral, i com que la naturalesa no fa res en va, l'ésser humà té aquests tret per viure en ciutats.
• A més, diu que l'ètica i la política van juntes, ja que la polis és anterior a l'individu i a la família, i no es pot arribar a la felicitat si no és en un Estat (comunitat, ciutat).

La política d'Aristòtil argumenta que:

• Hi ha tres formes de govern (monarquia, aristocràcia i república), però aquestes es poden degeneraren tirania, oligarquia i democràcia, respectivament.

- Els que governen han de procurar la felicitat i el bé comú

- Millor forma de govern: REPÚBLICA (politeia) de les classes mitjanes (règim mig (fent referència al terme mitjà) entre diversos règims polítics)

• És la forma on domina el terme mitjà; ni massa gran ni massa petit, equilibri en les lleis i en la justícia (distributiva: recompensació segons els mèrits realitzats + commutativa: equilibri en les penes)
• El poble serà el monarca (part monàrquica)
• Hi haurà l'assemblea que ens permetrà deliberar les lleis (part democràtica)
• El poble escollirà els individus que hauran de mirar per bé comú ei exercir una mica de control sobre la ciutat (els triaven per selecció a l'atzar, majoritàriament) (part aristocràtica)
• És important que cada ciutadà tingui els seus propis bens (propietat privada) (a diferència de Plató).
• És necessari mantenir la diferències i desigualtat entre els ciutadans i les dones i els esclaus (els quals no tenen els mateixos drets i llibertats).

Aquest règim funciona quan hi ha una gran àmplia a la classe mitjana, però té un problema; com més gent, és més difícil controlar-la i per tant més difícil aplicar-lo.

8.***DIFERÈNCIES: PLATÓ VS ARISTÒTIL (política)

• Plató va ser genial i inspirat, en canvi, Aristòtil va ser més concret, més científic i més realista.
• L'Acadèmia tenia una finalitat estrictament política (pretenia formar homes d'estat justos i bons governants), en canvi, el Liceu només aspirava a formar filòsofs.
• Segons Plató, la realitat de les coses s'estructura en dos àmbits: el de l'ens sensible i el de la idea. Aristòtil s'esforçarà per tal d'entendre les doctrines de Plató, de manera que hom no caigui en la contradicció d'afirmar que un ens sensible i en canvi permanent (un individu humà qualsevol) sigui al mateix temps un ens immutable (la idea d'home, l'ésser home, l'essència humana).