TEMA 2:EL PENSAMENT FILOSÒFIC
Plató (457 – 347 a.C) va viure a Atenes, la mateixa època que Sòcrates (època de la guerra del Peloponès), per tant, d'alguna manera, Sòcrates va ser el seu "mestre".
Va fundar l'Acadèmia, la primera escola de filosofia organitzada com a una universitat. Allà ell va ensenyar fins que va morir.
El seu corrent filosòfic és el DUALISME i IDEALISME, ja que defineix la idea de dos mons:
- Món físic (sensible): el que ens envolta
- Món metafísic (idees): intel·ligible
- El pensament de Plató va anar evolucionant al llarg del temps. Per això, els seus escrits (que la majoria són diàlegs) s'agrupen en 4 períodes:
- Període socràtic/de joventut: Plató reprodueix el pensament i la personalitat del Sòcrates històric. No hi ha referències a la teoria de les idees (Apologia a Sòcrates, llibre I de La República)
- Període de transició: pensament propi de Paltó. Apareixen els primers esbossos de la teoria de les Idees (Menó)
- Període de maduresa: el pensament de Plató es diferencia clarament del de Sòcrates. Desenvolupa la teoria de les Idees i la seva pròpia política (Banquet, Fendó, Fedre, llibres II-IX de La República) – És el període en el qual l'estudiem nosaltres
- Període de vellesa/crític: Plató revisa de manera crítica algunes de les seves teories. Sòcrates perd importància (Parmènides, Timeu).
- La filosofia de Plató resol moltes qüestions, tracta de tots els àmbits del pensament humà, la realitat, el coneixement, l'ésser humà, l'ètica i sobretot la societat i la política (la seva filosofia té una clara finalitat política).
1.TEORIA DE LES IDEES/FORMES A ≠ I = R
Creu en el dualisme ontològic (2 mons).
- Món sensible (físic) (A): món aparent (no és real); el que ens envolta i sotmès al canvi, es copsa a través dels sentits. És una ombra de l'intel·ligible. Aquest món està creat per el Déu artesà demiürg, que es va servir de les idees per modelar la matèria originària i per això el va fer imperfecte, canviant, mutable, etc.
- Món intel·ligible/de les idees (metafísic) (I): intel·ligible, només s'hi arriba a través de la intel·ligència. És on existeixen les idees, que són eternes, immutables i úniques i les causes i els models de les coses. Per tant, les idees sempre existiran.
Teoria de la realitat:
- Les idees/formes platòniques: les Idees de Plató són com les definicions essencials de Sòcrates (Bé, Justícia, Virtut...). Ambdues són immutables i es coneixen a través de la raó. Però les Idees platòniques existeixen per si soles, són independents (mentre que les definicions essencials no existirien si ningú no les pensa, les idees seguirien existent encara que ningú les arribés a conèixer mai)1.