8.Creació i obra de la Mancomunitat.
Al 1909 Antonio Maura va presentar a les corts un projecte de llei denominat d'administracions locals, on pretenia modernitzar l'administració del país i preveia la possibilitat d'unir (mancomunar) diverses províncies i crear una província única. Les forces polítiques catalanes (excepte els lerrouxistes) van donar-li suport, però els fets de la setmana tràgica van endarrerir la iniciativa .
Al 1911 la Lliga Regionalista va recuperar-se dels fets i va posar la creació de la Mancomunitat com el punt central del seu programa, les forces polítiques catalanes (excepte els lerrouxistes) van redactar el projecte de bases d'una mancomunitat i el van presentar al govern, on malgrat l'oposició va ser forta, fou aprovada al 1912, de manera que l'assassinat de Canalejas va fer que s'ajornés fins al 1913 (18 de desembre), quan Alfons XIII va signar el reial decret que permetia la seva creació.
LA Mancomunitat era una institució (1914-1923/25) que agrupava les 4 diputacions catalanes(Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona) i que tenia funcions administratives, les seves competències eren les pròpies de les diputacions provincials, però va adquirir una gran importància política per què va representar el primer reconeixement de la personalitat i la unitat territorial de Catalunya per part de l'Estat Espanyol des del 1714. Els seus dos primer presidents eren membres de la Lliga Regionalista.
La institució s'organitzava en:
- La presidència.
- Consell Permanent: constituït per 8 conselleries ( dos per cada província, per evitar el centralisme barceloní) més la presidència. També es va intentar que s'integressin homes d'altres partits a més de la Lliga.
- Assemblea General: era sobirana i aplegava 96 diputats provincials ( 36 de Barcelona i 20 de cada província) . Destaca com a fet important l'aprovació del Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919.
Obra de la Mancomunitat.
Es divideix en 3 períodes:
- a)Primer, presidit per Prat de la Riba, 1914-1917
- b)Segon, presidit per Puig i Cadafalch, 1917-1923, finalitza pel cop d'estat.
- c)Tercer, presidit per Alfons Sala i Argemí, intervinguda per la Dictadura fins que fou abolida.
Coincidint amb les dificultats del moment, I Guerra Mundial i postguerra, i la situació econòmica precària(fins al 1918 no va rebre un pressupost propi i depenia de l'Ajuntament de Barcelona i de la Diputació) va intentar modernitzar el país a nivell d'infraestructures i també a nivell educatiu i cultural.
Es va millorar la xarxa telefònica, les carreteres i ferrocarril (FGC), es van dessecar pantans i fomentar el cooperativisme agrari (edificis); també volia dotar Catalunya d'unes bones infraestructures culturals, orientades cap a un públic més popular: biblioteques populars, Servei Cartogràfic, Servei Meteorològic, etc. així com una Comissió d'Educació General per organitzar campanyes d'higiene, cursos nocturns per als obrers, .. i un Consell de Pedagogia per coordinar tots els àmbits de l'educació, atesa l'alta tasa d'analfabetisme : creació d'una escola de mestres, introducció del mètode Montessori, creació de l'Escola de Treball (carrer Urgell, fàbrica Batlló) i d'altres escoles professinals: infermeres, administració, etc. Els seu tema estrella va ser el projecte d'Estatut d'Autonomia de 1919.