Dossier: repressió legalitzada, context internacional i exili
revisado contra el originalVer el originalEl 1947, mitjançant un referèndum manipulat va aprovar la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, en la qual es declarava Espanya com a regne i que el successor l'escolliria ell.
La Ley de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional del 1958 establia la participació política seguint la família, el municipi i el sindicat.
La vinculació amb l'església catòlica va permetre reconstruir edificis religiosos, declarar-la com la única oficial a l'estat, donant lloc al nacionalcatolicisme. Aquesta doctrina vinculava l'Església amb el règim polític franquista com a únic i necessari, amb un gran pes religiós a l'ensenyament. Es van prohibir els divorcis i els matrimonis civils. Aquests privilegis van portar al papa Pius XII a signar el concordat entre Espanya i la Santa Seu.
La voluntat del règim de sotmetre i humillar els vençuts es va legalitzar amb la Ley de Responsabilidades Políticas del 1939, en la que declarava il·legals aquelles persones que haguessin participat en activitats properes al règim republicà. Unes 50.000 persones serien afusellades per motius polítics i unes 250.000 enviades a camps de treball o a les presons.
La Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo de 1940 obligava a tothom a ser fidel al règim, deixant qualsevol altre moviment fora de la legalitat.
La repressió va ser especialment dura i el sentiment de terror fou generalitzat. A més, es van tancar centres culturals i ateneus populars.
El context internacional
Tot i la vinculació que tenia el règim franquista amb el feixisme italià i el nazisme alemany, Franco va apostar per un postura no bel·ligerant degut a les grans baixes i pèrdues que havia rebut durant la Guerra Civil.
Tot i això, Franco va oferir tota mena de facilitats a Hitler i el 1941 la División Azul, amb uns 40.000 suposadament voluntaris, van marxar al front rus per ampliar l'exèrcit nazi.
Quan Franco va veure que les potències de l'Eix començaven a perdre la guerra cap a 1943, va canviar la posició no-bel·ligerant a neutral, intentant amagar les simpaties amb l'Eix. Així, s'assegurava un millor tracte en cas de la molt possible victòria aliada.
La tàctica de Franco no va funcionar i l'aleshores nova organitzaciód ONU no va permetre l'entrada d'Espanya i el 1946, va condemnar el règim franquista recomanant la retirada dels ambaixadors. Podia donar a pensar que el règim podia caure quan les circumstàncies polítiques internacionals van canviar i van afavorir Espanya.
Aquests esdeveniments van arribar amb l'esclat de la Guerra Freda que enfrontava els interessos capitalistes dels EUA als comunistes de la URSS. Els EUA buscava aliats que no adoptessin els ideals soviètics, i l'anticomunisme franquista va possibilitar l'acord amb els nord-americans i el 1950 la ONU va anular la condemna i el 1955 li va permetre l'entrada a la organització. L'acord amb els EUA va suposar bases militars nord-americanes a l'estat espanyol.
L'exili i la resistència
L'exili va ser massiu a partir dels primers mesos del 1939, unes 300.000 persones van creuar la frontera amb França pels Pirineus, entre els que es trobaven Azaña, Companys, Picasso, Pau Casals o Antonio Machado.