Tema 5.El franquisme (1939-1975)
Dividirem el règim franquista, com hem fet amb la Restauració, en dues fases cronològiques:
I.La construcció de l'estat franquista (1939-1959)
Legitimació del règim franquista
L'Espanya de Franco es va caracteritzar per una dictadura personalista i de llarga durada, de 36 anys, en la qual Franco va ser la cara visible de poder durant tot el règim. Aquest règim era antidemocràtic i totalitari, amb fortes persecucions i repressions als que es mostressin contraris al govern. L'Estat era unitari i centralista, no es van concedir competències a les autonomies, totes les decisions es prenien a la capital. L'estat era confessional, amb el nacionalcatolicisme com a legitimació del règim.
La repressió contra els perdedors de la guerra va ser especialment dura, també es van perseguir comunistes, anarquistes, catalanistes, moviments estudiantils i tota mena de possible oposició al règim.
Franco, generalíssim dels exèrcits, cap de l'estat i Caudillo d'Espanya, i cap de la Falange, acumulava tots els poders, i tot i que el poder legislatiu estigués en les Cortes Españolas creades el 1942, Franco tenia el poder de vetar i aprovar les seves lleis. Aquestes Corts eren formades per procuradors escollits, o bé per Franco, o bé per formar part del Consell Nacional de la Falange. A més, el cap d'estat tenia el poder de designar i destituir els ministres, i controlava el poder judicial.
Legalment, tot i no voler definir el règim per tenir més llibertats a l'hora d'actuar, va aprovar el Fuero del Trabajo i la Ley de Prensa el 1938, la Ley Constitutiva de las Cortes el 1942 o la Ley del Referéndum Nacional i el Fuero de los Españoles el 1945 on declarava l'estat catòlic i regulava drets i deures dels ciutadans.