…permetre compraven al mercat negre allò que necessitaven, fet anomenat estraperlo, i que va enriquir aquells que venien il·legalment productes acaparats.
Franquisme a Catalunya
A Catalunya la situació va ser excepcional, amb l'establiment d'un règim especial d'ocupació i d'abolir l'Estatut. Lluís Companys va ser detingut per la Gestapo, torturat a Madrid i afusellat al castell de Montjuïc. Es va prohibir l'ús de la llengua catalana i tot símbol proper al catalanisme. La repressió política va ser brutal sobretot afiliats d'ERC o la CNT.
No tots els catalans eren separatistes i rojos, també van haver els que van recolzar el dictador i es van fer amb cert poder. A l'alta esfera de la Falange no hi havia molts catalans, se'ls va assignar la governació local. Això va portar també a la fi de la Lliga, i els seus membres van fer negocis al marge del Movimiento.
L'activitat cultural catalana es va centrar en la clandestinitat, amb l'objectiu d'assegurar la transmissió d'aquesta cultura a les properes generacions ja que les escoles i universitats no ho asseguraven. Activitats clandestines com les classes dels Estudis Universitaris Catalans que rebutjaven els principis espanyolistes de les universitats o la impulsió de la revista Ariel el 1946. A finals dels quaranta s'inicià un intent de difusió legal amb els premis de la Nit de Santa Llúcia.
La política, també clandestina, catalana, va ser protagonitzada pel PSUC o el Front Nacional de Catalunya. L'àmbit sindical va ser liderat per la CNT i, des de la clandestinitat, distribuïen el periòdic Solidaridad Obrera. El maquis van continuar amb les seves accions fins els seixanta.
La Generalitat va passar a mans de Josep Irla amb la mort de Companys i després de la consolidació de Franco, es va escollir Josep Tarradellas com a president des de Mèxic.
2.Creixement econòmic i la fi de la Dictadura (1959-1975)
El desenvolupisme
La pèssima situació de vida de la població i la creixent pressió al règim, el va obligar a deixar enrere l'autarquia obrir una liberalització econòmica que va possibilitar inversions estrangeres i un desenvolupament industrial. Es va establir amb el Pla d'estabilització del 1959, aplicant-lo poc a poc. Aquesta etapa s'anomena del desarrollismo pel creixement econòmic que s'hi va experimentar. Es volia obrir l'economia per afegir-se a l'expansió que vivia Europa occidental i rebre inversions estrangeres. Els primers passos com increment d'impostos i congelació de salaris va fer empitjorar la vida durant els primers anys.
Aleshores s'inicià la transformació agrícola amb la mecanització, va augmentar la productivitat i es va produir una gran èxode dels pobles a les grans ciutats. Va ser lligat al procés d'industrialització, en el que la producció es va multiplicar per quatre entre 1960 i 1975. El comerç exterior va permetre importar matèries primeres i energia, el que hem vist que més havia mancat. Les exportacions es van multiplicar per 10 i les importacions per 21. Això significa que la balança de pagaments industrials no era del tot factible, fet que es va solucionar amb els ingressos que aportava el turisme.