Saltar al contenido
Aula27

El franquisme

Transformacions socials

Desequilibris, esgotament del model i transformacions socials

revisado contra el originalVer el original

…desequilibris econòmics entre diferents regions. Per a això es van crear els Pols de Desenvolupament.

e)Els desequilibris de la balança de pagaments

La liberalització de les importacions va comportar una forta expansió del comerç exterior. El creixement de la indústria nacional exigia una sèrie d'importacions (béns d'equip, energia, tecnologia...) que les tradicionals exportacions no podien finançar: saldo negatiu de la balança comercial.

La correcció d'aquests desequilibris va ser possible gràcies a una sèrie de factors exteriors (emigració, inversions estrangeres i turisme), donant lloc a superàvits importants en la balança de pagaments en els anys 60.

L'interès demostrat per l'Administració en el desenvolupament turístic no va ser acompanyat d'una planificació racional del sector i els costos socials(destrucció del paisatge, caos urbanístic, falta d'infraestructura...) del fenomen turístic han estat enormes.

f)L'esgotament del model de creixement

Es pot afirmar que en 1970 Espanya havia deixat de ser un país eminentment agrícola per a entrar en l'esfera dels països industrialitzats. Però va anar en aquesta dècada, i sobretot a partir de 1973, quan la crisi econòmica mundial va evidenciar les febleses i l'esgotament del model de creixement econòmic adoptat durant el franquisme.

Els primers símptomes d'aquest esgotament apareixen a la fi dels 60: primeres tendències inflacionistes, problemes amb la balança de pagaments... Per això, la crisi dels 70 no cal buscar només en factors externs (crisis del petroli de 1973) sinó també en factors interns. En PNB va començar també a créixer menys (8´5% anual entre 1960-65 i un 5´6 entre 1966-70).

Amb aquest teló de fons, la incidència de la crisi econòmica mundial va mostrar amb gran cruesa les deficiències de l'economia espanyola.

3.6.Les transformacions socials

La modernització de l'economia espanyola va comportar un procés de canvi social que en pocs anys va modificar substancialment la realitat social d'Espanya.

L'evolució demogràfica

En els últims 40 anys (1940-1980) Espanya va conèixer el major creixement demogràfic de la història: 25 milions en 1940, 37 milions en 1980. Espanya va entrar també en el cicle demogràfic modern: taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, progressiu fre al creixement i en conseqüència, envelliment de la població.

Una altra característica demogràfica de l'Espanya franquista és la generalització dels moviments migratoris. Les migracions exteriors canvien de destí: ja no van cap a Amèrica, sinó cap a Europa. Entre 1960 i 1973 més de dos milions van marxar a buscar treball (1 milió de manera permanent i un altre de manera temporal).

Encara més rellevància tindrà l'èxode rural: entre 1960 i 1970 més de 4 milions de persones abandonaran el seu lloc d'origen. Van marxar de les zones rurals a les zones industrials: Madrid, Catalunya, País Basc... La conseqüència va ser la despoblació del camp i un gran creixement de les ciutats.

La transformació de l'estructura social

La modernització del camp va suposar una dràstica reducció de la població activa del sector primari. D'altra banda, l'expansió industrial va generar un…

La nova classe obrera i la societat de consum

revisado contra el originalVer el original

…augment considerable de la classe obrera en el seu conjunt i l'aparició d'aquesta en zones que fins a aquell moment s'havien mantingut bàsicament agrícoles (Saragossa, Pamplona, Valladolid...). També cal destacar la progressiva tendència a l'augment del nombre d'obrers qualificats i especialitzats enfront del nombre de peons.

La classe mitjana també va augmentar el seu pes en el conjunt social espanyol alhora que passava de ser la típica de les societats no industrials (tendir-vos, funcionaris, mestres, petits industrials...) a ser similar a la dels països industrialitzats (augment del pes del personal administratiu, tècnic, comercial...).

Cap a una societat de consum

L'augment de la producció de béns de consum i creixement de la renda per càpita va propiciar l'entrada en el que es diu la "societat de consum", encara que no plenament si la comparem amb la resta dels països occidentals. Així, entre 1966 i 1975 l'adquisició d'algun dels típics béns de consum (cotxe, frigorífic, rentadora, televisió...) es va duplicar. De totes les maneres, aquesta millora del nivell de vida presenta diferències importants entre regions i entre el mitjà urbà i rural.

Transformacions socials · Història · Aula 27