Les condicions internacionals que a partir de 1950 van implicar el final de l'aïllament (ajuda americana, integració en organismes internacionals…) va significar, també a l'interior, un lleu canvi en la política econòmica.
La via autàrquica portava al país al col·lapse econòmic, ja que implicava un nivell tan escàs de consum que fins i tot per a les escasses possibilitats industrials del país era més rendible l'evasió de capitals que invertir-los en una industria sense consumidors.
L'agricultura, per part seva, continuava sent incapaç d'atendre la demanda nacional.
El nou govern del 18 de juliol de 1951 es proposava un programa d'augment de la productivitat, sobretot industrial, reordenant tota l'activitat econòmica. Per això s'intentava la reactivació del comerç interior (fi del racionament i del control sobre el mercat en 1953), l'obertura al mercat internacional, la reducció de les despeses de l'Estat i el fre a la inflació.
Malgrat alguns esforços per superar el nivell de subsistència en el camp (Llei de Concentració Parcel·lària 1952, Pla Badajoz 1952) i l'augment de la producció industrial, la veritat és que la nostra relació amb l'economia exterior va augmentar encara més el nostre dèficit comercial i va accelerar la inflació.
Igualment la industrialització va començar a mobilitzar a les masses pageses cap a les ciutats: problemes d'habitatge i d'infraestructura urbana. Les despeses de l'Estat van continuar sent molt alts i la recaptació insuficient, mentre les reserves d'or es reduïen (a la meitat entre 1956 i 1958). Era evident que eren necessaris més canvis.
3.5.L'accelerada transformació de l'economia espanyola
a)El Pla d'Estabilització
L'acció correctora que necessitava l'economia espanyola vindrà amb el Pla d'Estabilització (1959). Aquest pla era un conjunt a accions destinades a corregir les deformacions de l'autarquia i a iniciar després una nova etapa de creixement econòmic. Es pretenia passar en poc temps d'una economia tancada, amb el comerç exterior reglamentat, a una economia oberta amb gran part del comerç exterior liberalitzat.
Les principals línies d'actuació del pla van ser les següents:
- —noves normes de caràcter fiscal i monetari.
- —progressiva liberalització del comerç exterior.
- —mesures per a afavorir les inversions estrangeres.
- —nova paritat de la pesseta: 1 dòlar = 60 pessetes
El camí obert per aquest pla va ser seguit per una profunda transformació en l'estructura econòmica del país que va significar la conversió d'Espanya en un país preferentment industrial. Aquesta transformació va tenir lloc d'una forma molt accelerada (15 anys), per la qual cosa s'ha parlat de "miracle espanyol".
Però s'ha de tenir en compte que el "miracle" no va anar només espanyol, sinó que és el creixement europeu el que va potenciar l'accelerada transformació de l'economia espanyola. El creixement econòmic va ser clarament estimulat per la inversió de capitals estrangers, l'adopció de tecnologia forana, l'emigració de treballadors a la CEE i per l'entrada massiva de turistes.
Fenòmens, tots ells, estretament vinculats al creixement econòmic d'Europa Occidental.
b)La crisi de l'agricultura tradicional
En la postguerra, l'agricultura espanyola va quedar reduïda a les més estrictes condicions de subsistència, amb abundant mà d'obra i escassa mecanització. A partir de 1969 1959, amb el procés d'industrialització, es produeix la crisi d'aquesta…
La crisi del camp, la industrialització i els Plans de Desenvolupament
revisado contra el originalVer el original…agricultura tradicional. Dos són els factors fonamentals que propicien la transformació:
- —l'èxode rural cap a Catalunya, Madrid, País Basc i CEE: augment de salaris agrícoles: mecanització.
- —diversificació, amb l'augment del nivell de vida, de la demanda d'aliments. Disminueix la demanda de cereals i augmenta la de carn, llet, fruita,…
Estimulat per aquests canvis, el camp espanyol va iniciar un procés de mecanització i de millora de les tècniques de cultiu (abonaments, especialització, diversificació de la producció...). Aquest procés va significar la substitució de mà d'obra per capital.
La gran beneficiària d'aquest canvi va ser la gran explotació agrícola, ja que la petita explotació familiar no pot fer front a la mecanització (per les petites dimensions o per falta de capital). Molts petits propietaris, es van veure obligats a emigrar a les ciutats.
La política agrària franquista pretenia pal·liar el problema del minifundisme (Pla de Concentració Parcel·lària) i augmentar els rendiments mitjançant el desenvolupament d'un programa de regadius (1962: Llei de Grans Zones Regables). La qüestió dels latifundis va passar a segon pla.
c)Una ràpida industrialització
A partir de 1961 les mesures del Pla d'Estabilització van començar a donar resultats: desenvolupament industrial, creixement de les ciutats, augment del nivell de vida.
En aquesta renovació industrial van tenir gran importància les inversions de capital estranger (el 18% de les inversions entre 1961 i 1971). Aquesta presència de capital estranger, motivada per les condicions d'inversió favorables que l'Estat espanyol oferia (baix cost de la mà d'obra, escassa conflictivitat social, baixa pressió fiscal...) va accentuar la dependència de l'exterior.
L'entrada massiva de béns estrangers va possibilitar la renovació de l'equip industrial i l'adopció de nova tecnologia mentre que la possibilitat d'exportar mà d'obra alliberava el país de la pressió que un alt índex d'atur hauria suposat per a l'economia espanyola.
L'augment de la producció i la productivitat industrial va incidir sobre l'estructura de les exportacions: els productes agraris tradicionals perden pes i ho guanyen els productes manufacturats.
Els sectors protagonistes van ser el químic, energètic, la maquinària i el sector serveis gràcies al turisme.
d)La planificació econòmica
El programa de liberalització iniciat en 1959 es completa amb un programa de planificació.
En 1962 es va crear la comissaria del Pla de Desenvolupament dirigida per Laureano López *Rodó. En 1963 es va aprovar el primer Pla de Desenvolupament Econòmic i Social, amb una vigència de 4 anys (1964-1967) seguit de dos més: 1968-71 i 1971-1975.
Els plans tenien caràcter indicatiu i centraven la seva atenció en el sector industrial, al qual es considerava clau per al creixement econòmic. Plantejaven dues accions bàsiques:
- —les anomenades "accions estructurals" que pretenien solucionar alguns dels mals endèmics de la indústria espanyola, és a dir, sota volum de producció i la petita dimensió de les empreses.
- —les accions de localització industrial, que tenien com a objectiu disminuir els…