Les lleis de la República: divorci, avortament, educació i treball
revisado contra el originalVer el original9.4.2)Les lleis
b)La Llei de divorci
Consisteix en el reconeixement per la legislació civil de la dissolució voluntària d' un matrimoni vàlid; aquesta llei permet establir nous vincles matrimonial. Al 1932 s'aprovaren les lleis que admeten el divorci i el matrimoni civil, que no es va restablir fins al 1981.
Conseqüència del sentiment anticlerical, es va introduir el matrimoni civil, però es van mantenir el conjunt de clàusules relacionades amb la dependència i subordinació de les dones; a Catalunya en canvi, es va eliminar el principi d'autoritat marital al 1934 amb la Llei Sobre Capacitat jurídica de Conjugues. Es van suprimir del codi penal els delictes d'adulteri.
El divorci va ser un fenomen de les grans ciutats i de les regions més d'esquerra i l'índex de divorcis va ser molt baix.
c)Reforma sexual i avortament.
Mentre que a la zona republicana durant la Guerra Civil (a partir del 1937)) , es va despenalitzar la pràctica de l'avortament induït , a Catalunya al desembre de 1936 Josep Tarradelles va signar el Decret d'Interrupció Artificial de l' Embaràs, gràcies al suport dels els anarquistes i metges com Fèlix Martí Ibáñez, Director General de Sanitat, que permetia l'avortament a clíniques i hospitals. S'admetien 4 motius per practicar l'avortament ( malformacions, malaltia de la mare, raons ètiques ò maternitats no desitjades); s'intentava establir una «maternitat conscient» contra la «maternitat contínua» que era una mena d'esclavitud per a la dona i el seu cos.
De fet, aquesta llei era considerada una reforma essencial per dur a terme l'anomenada «Reforma Sexual» dels anarquistes que responia a una nova ètica sexual enfront de la moral sexual tradicional considerada repressiva; el Decret reflecteix a transformació revolucionària que estava vivint el país, però era una iniciativa massa innovadora per a una societat on els rols de gènere estaven massa imposats i les dones que avortaven ho continuaven fent de manera clandestina per vergonya.
d)Altres reformes: educació
El govern de la República va iniciar una reforma escolar que evités el control de l'educació per part de l'església . Des del ministeri d' Instrucció pública (Marcelino Domingo i Rodolfo Llopis) i sota el lema «més escoles i millors mestres», pretenia una millor formació dels docents així com la construcció d' escoles dignes. L' escolarització conjunta de nens i nenes va ser defensada per els sectors més progressistes i va tenir l'oposició dels sectors més conservadors i vinculats amb l'església, de fet, només una minoria de centres va tenir caràcter mixt.
e)Reformes laborals
Va ser durant la Guerra Civil quan es va fer una autèntica política d'inserció de la dona en el món laboral per la manca de mà d'obra masculina; va ser llavors quan es van prendre les iniciatives per formar les dones i millorar la seva situació laboral; el govern català va crear l' Institut d' Adaptació Professional de la Dona, es va crear tota una legislació que establia els principis d' igualtat salarial i d'oportunitats. En aquest context Dolores Ibárruri (dirigent del PCE) va ser una de les figures que més va defensar la idea que el treball de la dona no suposava cap amenaça per al treball dels homes