Democràcia amenaçada (1979-1982)

El mateix mes es van fer eleccions al Parlament de Catalunya, on va guanyar la coalició nacionalista Convergència i Unió, liderada per Jordi Pujol, que va goberrnar en minoria, seguida del PSC i el PSUC.

9.7Democràcia amenaçada 1979-1982

Per a tractar-se d'un partit de govern, els resutats autonòmics de la UCD van ser nefastos. El nou PSOE havia guanyat terreny i va presentar una moció de censura contra el govern de Suárez al maig 1980, això va generar tensions dins el partit atès que l'atur i el terrorisme continuaven minant el país. El cop de gràcia va tenir lloc amb el projecte de la llei del divorci. La major part dels sectors de la UCD eren contrari i l'Església tenia molta influència al país, la capacitat de lideratge del president es qüestionava i finalment va dimitir al gener de 1981.

Al febrer de 1981 es va fer un congrés de la UCD i es va escollir a Leopoldo Calvo Sotelo com a substitut de Suárez. El 23 de febrer, durant la segona votació de la investidura va tenir lloc l'intent de cop d'estat de Tejero; un grup de guàrdies civils va ocupar el Congrés dels Diputats, el Tinent Coronel va segrestar als diputats mentre el capità general de València, Jaime Milans del Bosch, va treure tancs al carrer. A la mitjanit el rei va condemnar el cop i l'endemà els insurrectes van rendir-se. Semblava que la causa de tots els mals eren les automies i per això UCD i PSOE es van posar d'acord per aproar la LOAPA: Llei orgànica d' harmonització del procés autonòmic per limitar les competències de les comunitats autònomes (més tard, al 1983 va ser revocada).

Per garantir la pau social, el govern va arribar a un pacte amb empresaris i sindicats i va fer aprovar la llei de divorci.

A l' octubre de 1981 les forces d'esquerra van rebutjar l'entrada d' Espanya a l' OTAN, però aquesta va tenir lloc el 25 de febrer de 1981. El mateix mes d'octubre a les eleccions autonòmiques de Galícia va guanyar Alianza Popular, superant UCD, clara mostra de l'erosió del partit: molts militants van abandonar-lo, inclús Suárez. Al maig de 1982 van tenir lloc eleccions autonòmiques a Andalusia on va guanar el PSOE i van mostrar que força de la dreta estava en mans d' Alianza Popular i no de UCD, el PCE , escindit, va tenir uns resultats molt pobres. Les eleccions d'Andalusia eren la mostra del panorama polític del moment.

Davant la situación, Calvo Sotelo va convocar eleccions peral 28 d'octubre de 1982.