Les eleccions de 1979 i l'Estat de les autonomies

…diferents de les habituals: Canàries, Múrcia, Astúries… va ser conegut com "café para todos"

Es tractava d'una constitución que no era centralista ni federal, sinó que va crear un sistema autonòmic generalitzat, tret de País Basc i Navarra, on es reconeix la vigencia del drets forals i que van aconseguir un sistema de finançament propi: el concert econòmic.

La proclamació de la Constitució suposava la derogació de les Lleis fonamentals del franquisme. El 31 d'octubre de 1978 el Congrés i el Senat van aprobar el projecte de Constitució i el 6 de desembre es va sotmetre a referéndum popular i va guanyar el sí, excepte al País Basc, on les abstencions i els vots negatius van ser elevats.

9.6.Eleccions de 1979, nou govern d'UCD.

1.Les eleccions legislatilves 1-3-1979.

Aprovada la Constitució, es van convocar eleccions legislatives per a l 1 de març de 1979 UCD va tornar a guanyar, però sense majoria absoluta: UCD: 168 diputats, PSOE: 121 i PCE:23 ; AP va presentar-se amb el nom de Coalición Demócrata va patir un greu retrocès, en canvi va irrompre una coalició política basca Herri Batasuna.

L'estancament del PSOE va provocar una reflexió al si del partit Felipe González era partidari de fer un discurs més moderat i allunyat del marxisme, la majoria del partit no ho va acceptar i Felipe va dimitir. Finalment, al setembre, va tornar i el partit va encarar una nova direcció més moderada.

El record a les eleccions municipals del 1931, va fer que Suárez ajornés les eleccions municipals de manera que van coeixistir els alcaldes franquistes amb els diputats escollits democràticament. Finalment va convocar eleccions municipals per al 3 d' abril de 1979.

2.Les eleccions municipals : 3 d' abril de 1979.

Als municipis de menys de 50.000 habitants va guanyar UCD, en canvi a les grans ciutats van guanyar els socialistes i el PCE. A les ciutats més grans van guanyar alcaldes d'esquerra com Tierno Galván a Madrid , Narcís Serra a Barcelona o Julio Anguita a Còrdova.

9.7L'organització autonòmica de l'Estat

Aprovada la constitució, les comunitats que s'acollien a l'article 151 de la Constitució que concedia més competències, havien de convocar referéndums. Les preautonomies que van iniciar un procés per constituir-se en comunitats autònomes havien d' aprovar els estatuts d'autonomia respectius , L'Estatut d' Autonomía de Catalunya, o Estatut de Sau, va ser promulgat al 1979 i atorgava a Catalunya el règim d' autonomía, va esdevenir la norma institucional básica: definia els drets i deures de la ciutadania, les institucions polítiques, les seves competències i el finançament de la Generalitat.

A l' octubre de 1979 van ser sormesos a referèndum els del País Basc i Catalunya.

Al març de 1980 es van fer eleccions al Parlament Basc, on la major part dels diputats van ser del PNB( Partit Nacionalista Basc) i el lehendakari va ser Carlos Garaikoetxea i la segona força va ser Herri Batasuna.