El primer govern del PSOE

La Democràcia.

9.8Eleccions 1982 victòria PSOE i el nou govern socialista.

El 1982 el PSOE va guanyar per majoria absoluta: 48% dels vots i 202 diputats, el partit s'havia beneficiat de la crisi del PCE. La segona força política va ser Alianza Popular, que es va presentar amb coalició amb el Partido Demócrata Popular, liderat per Fraga i Óscar Alzaga, respectivament, van assolir 107 escons; UCD només va aconseguir 12 escons i el PCE, 4 diputats. Suárez i el seu nou partit, només 2 escons.

Al desembre de 1982 es va formar el nou govern d'orientació política força moderada, atès que va rebre un suport social molt ampli, el nou gavinet estava format per :

• President: Felipe González
• Vicepresident: Alfonso Guerra
• Ministre de defensa: Narcís Serra
• Ministre d'economia: Miguel Boyer
• Ministre d' industria: Carlos Solchaga

Política interior: consolidar la democracia.

Modernització de l'exèrcit per tal de neutralitzar els sectors més franquistes: creació de lleis que regulaven el paper de la institució i designació de militars demòcrates als llocs clau.

Regulació de llei sobre l'avortament, això va portar a l'enfrontament amb l'Església, només es considerava l'avortament en 3 supòsits( terapèutic, ètic i eugenèsic). Tampoc va acceptar l' Església la nova llei d'educació (Llei orgànica del dret a l'educació LODE) que afavoria l'ensenyament públic i estenia l'ensenyament obligatori.

El terrorismo va continuar sent un greu problema: ETA , malgrat les extradicions gràcies al govern francés, i el GAL (Grupos antiterrorista de Liberación), que anava contra membres d'ETA o del nacionalisme basc.

Política exterior: CEE i L' OTAN.

L'entrada en la CEE, Comunitat Econòmica Europea, el 12 de juny de 1985, que es va fer efectiva el 1 de gener de 1986. Això suposava reorganitzar les estructures productives, com ara la producció de llet, que va adaptar-se als criteris de la CEE.

Respecte a l' OTAN, es va convocar un referéndum el 12-3-1986 sobre si es continuava o no dins l' OTAN, els partits consevadors i el PSOE defensaven la continuïtat dins l'organització , però els grusps pacifistes i la resta de partis d'esquerra s'oposaven, de fet van tenir lloc moltes manifestacions en contra i el propi president va intervenir en els mitjants de comunicació per demanar el vot a favor. Finalment el resultat va ser 52,5 % vots afirmatius. Els vots negatius van ser majoritaris a Catalunya, País Basc, Navarra i Canàries.

Economía: la reconversió industrial

L'expropiació de RUMASA, un grup d'empreses i entitats financeres propietat de José María Ruiz Mateos, acusat de pràctiques irregulars, va ser molt controvertida atès que afectava un grup amb més de 18 bancs i 200 empreses i 45.000 treballadors.

El PSOE va implantar mesures populars com ara les 40 hores setmanals o els 30 dies de vacances, però també va implantar mesures menys populars encaminades a reduir el dèficit de l'estat i contenir la inflació ( del 14% al 1982 al 7% el 1985) que van funcionar però que van tenir conseqüències socials (augment de l'atur); es tractava de la reconversió industrial, un procés que va consistir en tancar les factories que generven pèrdues a l'estat (com les Drassanes o la siderúrgia) i que van comportat massius acomiadaments, la mesura anava acompanyada d' una regulación restrictiva de les pensions, fer que va provocar un distanciament amb la UGT, ja que el seu líder, Nicolás Redondo, va opossar-se a la mesura. CCOO va convocar una vaga general el juny 1985, amb un seguiment massiu.

Fets importants:

1. 20/11/1975

   mort de Franco. 22/11/1975 proclamació del rei Joan Carles I
2. Juliol 1976

   dimissió Arias Navarro, nomenament d' Adolfo Suárez
3. Novembre 1976

   Ley de la reforma política.
4. Abril 1977

   Eleccions constituents
5. Octubre 1977

   Pactes de la Moncloa
6. Desembre 1978

   Proclamació de la Constitució
7. Gener 1981

   Suárez demiteix, elecció de Leopoldo Calvo Sotelo
8. 23-2-1981

   Intent de cop d' estat de Tejero
9. 28 d'octubre de 1982

   Eleccions generals: guanya el PSOE
10. 12 de juny de 1985

    entrada a la CEE.
11. 12-3-1986

    referéndum OTAN.