Estudiar
Busco un tema
Un concepto, un tema o un apartado. Se reúne todo lo que hay de él en los apuntes digitalizados, las páginas originales, los ejercicios y la información de la PAU.
- 2
- apartados
- 3
- páginas digitales
- 3
- originales
- 0
- ejercicios
- 6
- fichas de repaso
AsignaturasHistòria de la filosofia · 2
01 · Leer
- 01Locke: el sistema polític; Hobbes i l'inici de RousseauCreu que el sistema polític més útil és la monarquia liberal parlamentària: el rei o monarca és el cap de l'estat però esta sota el control del poder legislatiu (parlament), que crea les lleis, i del…Història de la filosofia · Hobbes i Rousseau
- 02Rousseau: les desigualtats, la voluntat general i la democràcia directaTipus de desigualtats: (El seu objectiu és acabar amb les desigualtats) Naturals o físiques: no són rellevants, diferències natural, en les qualitats (altura, força) Morals o polítiques: són causades…Història de la filosofia · Rousseau i la voluntat general
- 03Rousseau: la societat ideal i el pas de l'estat natural a l'estat socialSocietat ideal: que no hi hagi ningú tan ric que pugui comprar un pobre i cap pobre tan pobre que es deixi comprar. Esquema del pas de l'estat natural a l'estat social — Creació Estat: de l'estat nat…Història de la filosofia · Rousseau i la voluntat general
02 · Apartados
Material original
Repaso y autoevaluación
Este material está generado a partir de tus apuntes de «Hobbes i Rousseau» y sirve para repasar. No sustituye a los apuntes: si algo no cuadra, manda lo que pone el original.
Puntos clave
Lo que hay que recordar sí o sí de este apartado.
- Societat ideal de Rousseau: que ningú sigui tan ric que pugui comprar un pobre ni cap pobre tan pobre que es deixi comprar.
- L'estat natural es caracteritza per l'amor a si mateix, la innocència, la igualtat i la llibertat.
- L'estat social es caracteritza per l'amor propi, l'egoisme, la desigualtat i el despotisme i l'esclavitud.
- La propietat privada és el detonant del pas de l'estat natural a l'estat social.
- Rousseau és partidari del sufragi universal, però només masculí: la dona no té un paper rellevant en la vida política.
Puntos clave
Lo que hay que recordar sí o sí de este apartado.
- L'objectiu de Rousseau és acabar amb les desigualtats.
- Desigualtats naturals o físiques: no són rellevants, són diferències de qualitats com l'altura o la força.
- Desigualtats morals o polítiques: les causa la societat i provoquen divergències entre els homes.
- La societat civil es va crear artificialment i és un parany dels poderosos sobre els febles.
- Causants: l'amor propi (afany de prevaler), l'evolució (causes físiques que obliguen a unir-se) i, com a detonant, la propietat privada.
- L'amor a si mateix, en canvi, és l'impuls de supervivència propi de l'estat de naturalesa.
- L'estat social nega l'estat natural i fa l'home menys feliç, menys lliure i menys bo.
- El sistema polític més útil és la democràcia directa, sense representants, amb el poble sobirà.
- Les lleis han de reflectir la voluntat general: votar pensant en el bé de tots.
- La voluntat de tots, en canvi, és la suma de vots per interès propi.
- El contracte social ha de garantir el predomini de la voluntat general, que és sobirania indivisible i inalienable.
- Hi ha d'haver càrrecs administratius que gestionin i proposin lleis a l'assemblea.
- El legislador interpreta quina és la voluntat general.
- Les lleis fetes per voluntat general són adequades; les fetes per voluntat de tots són injustes.
- Com Locke, creu legítim rebel·lar-se quan no es respecta la voluntat general.
- L'Estat representatiu és problemàtic: si el poble és només representat, no hi és present.
- La solució és una ciutadania activa que vigili que no es vulnerin els drets ni la igualtat.
Puntos clave
Lo que hay que recordar sí o sí de este apartado.
- Locke defensa la monarquia liberal parlamentària: el rei és cap d'estat sota el control del legislatiu i l'executiu.
- El poder legislatiu és el més important perquè representa la lliure voluntat del poble.
- La funció dels governants és garantir el benestar i la prosperitat dels ciutadans.
- Si el monarca no vetlla pels drets naturals, és legítim que el poble s'hi rebel·li; arriba a justificar la violència.
- Hobbes defensa l'absolutisme monàrquic; la seva obra important és el Leviatan.
- Per a Hobbes l'ésser humà és malvat per naturalesa.
- L'estat de naturalesa és caos i lluita; la societat civil no és natural sinó artificial.
- El contracte social és un acord pel qual els ciutadans cedeixen llibertats perquè el sobirà els mantingui segurs.
- Bon ciutadà o polita és qui es preocupa per la polis, a diferència dels idiotes.
- Cedim el poder a un sol individu que ha de posar fi a la guerra de tots contra tots.
- «El fi justifica els mitjans» i «l'home és un llop per a l'home» justifiquen la maldat per sobreviure.
- Rousseau, il·lustrat atípic, defensa la democràcia directa.
- Per a Rousseau l'ésser humà és bo per naturalesa, amoral i asocial.
- La societat és la negació de l'estat natural.
- El bon salvatge viu en innocència natural: absència de moral, bondat innata i igualtat entre els homes.
Resumen
El apartado en pocas líneas, para repasar rápido.
Full breu que tanca Rousseau amb la seva definició de societat ideal —cap ric prou ric per comprar un pobre i cap pobre prou pobre per deixar-se comprar— i amb un esquema que resumeix tot el seu diagnòstic: l'estat natural (amor a si mateix, innocència, igualtat i llibertat) es converteix en estat social (amor propi, egoisme, desigualtat, despotisme i esclavitud) per efecte de la propietat privada. Acaba assenyalant el límit de la seva proposta: defensa el sufragi universal, però només per als homes.
Resumen
El apartado en pocas líneas, para repasar rápido.
Desenvolupa la crítica social de Rousseau: distingeix les desigualtats naturals, irrellevants, de les morals o polítiques, causades per una societat civil artificial que va néixer de l'amor propi, l'evolució i, sobretot, de la propietat privada. L'estat social nega l'estat natural i fa l'home menys feliç, lliure i bo. La seva proposta és la democràcia directa amb el poble sobirà i lleis que reflecteixin la voluntat general —no la simple suma d'interessos particulars—, amb càrrecs administratius i un legislador que la interpreti, i el dret a rebel·lar-se si no es respecta. Planteja finalment la paradoxa de la representació i hi respon amb la ciutadania activa.
Resumen
El apartado en pocas líneas, para repasar rápido.
Tanca Locke amb el seu model institucional —monarquia liberal parlamentària amb el legislatiu com a poder principal i dret de rebel·lió si el monarca no vetlla pels drets naturals— i introdueix els altres dos contractualistes. Hobbes parteix d'un ésser humà malvat i d'un estat de naturalesa de guerra de tots contra tots, i en dedueix un contracte social que cedeix el poder a un sobirà absolut. Rousseau parteix de l'oposat: l'home és bo, amoral i asocial, el bon salvatge viu en innocència i igualtat, i la societat és precisament la negació d'aquest estat natural.