Busco un tema

Página de la guía dedicada al punto de vista y al estilo de Luciérnagas: un narrador omnisciente que focaliza alternativamente con cada personaje sin cronología rigurosa, y una prosa poética de ritmo solemne construida sobre el símbolo, la aliteración, la sinestesia, la metáfora, el paralelismo y la enumeración. Lo ilustra con el pasaje de la buhardilla destruida de la página 221, que aquí se describe en lugar de reproducirse por estar la novela protegida por derechos de autor. La página se cierra con una dedicatoria autógrafa de Ana María Matute al lector.

Sexta página del dosier, dedicada a la primera fase del esquema iniciático. Analiza cómo el asesinato del padre convierte el confortable espacio doméstico en escenario de expolio: los registros violentos, la venta de los objetos de valor, las milicianas instaladas en la casa y la orden de mantener las ventanas abiertas, todo documentado con citas de la novela. El espacio familiar funciona como cronotopo de la destrucción simultánea de lo urbano y lo doméstico, y el hambre —con las colas de racionamiento— se convierte en el móvil fundamental de la transformación y del inicio del camino de Sol y de Eduardo.

Primera página de la guía de lectura de Luciérnagas, dedicada a la biografía de Ana María Matute: la fascinación temprana por los cuentos, el bosque como refugio y tema, la experiencia de la guerra a los once años y su pertenencia a la generación de los «niños asombrados». Recorre su trayectoria editorial —de Pequeño teatro a Olvidado Rey Gudú—, la peripecia censoria de Luciérnagas entre 1949, 1955 y 1993, su vida personal y la lista de premios hasta el Cervantes de 2010. La ilustran un retrato de la autora y la reproducción de un cuento manuscrito suyo.

Primera página del dosier de contenidos PAU sobre Luciérnagas, dedicada al tremendismo. Define la técnica —crudeza de la trama, personajes de la marginalidad y léxico desgarrado— y la relaciona con las experiencias de guerra de sus autores y con la censura de la posguerra. Cita La familia de Pascual Duarte como la novela más paradigmática y precisa que Luciérnagas contiene fragmentos tremendistas sin que dominen el tono. Cierra enumerando las características del movimiento, desde el reflejo de lo sórdido hasta la sencillez del relato.

Doble página con la portada y el cuerpo central de la guía de lectura PAU 2013. La primera repasa la trayectoria de Matute con una cronología que difiere en varios puntos de la de otras páginas del mismo dosier, y su realismo singular dentro del panorama español, con la declaración de la autora sobre la pérdida como tema constante. La segunda recoge, en forma de esquema, los puntos que la PAU exige sobre la novela: estructura de selva de historias en una Barcelona entre lo histórico y lo simbólico, cronología entre el estallido de la guerra y la entrada de las tropas de Yagüe, personajes como mónadas con sus contrapuntos y dobles, punto de vista y prosa poética.

Primera meitat del dossier de Bruixa de dol. Situa l'obra en el recorregut de la poesia catalana des del realisme social dels anys 60 fins a la poesia de l'experiència de Ferrater i, sobretot, fins a la Generació del Mall dels anys 70, amb la col·lecció Llibres del Mall que Marçal va cofundar el 1973. Segueix la fitxa de l'autora: la infantesa a Ivars d'Urgell, el compromís feminista i independentista, l'estil que uneix folklore i mite amb reivindicació femenina, l'evolució de Cau de llunes a La passió segons Renée Vivien i les influències de Plath, Akhmàtova i Tsvetàieva. Acaba amb el resum de l'obra i el seu simbolisme central de la bruixa i la lluna.

Página 3 de la guía de lectura PAU 2013. Caracteriza la mirada de Matute sobre la guerra: realismo tajante con distanciamiento, la injusticia social como origen del mal y una novela desconsolada pero sin ánimo de venganza, clave para entender el resto de su obra. Presenta a Soledad, niña acomodada, oscura y melancólica cuyo padre persigue el gobierno republicano, y a Eduardo y los demás adolescentes arrojados a la vida adulta. Interpreta la obra como un canto a la amistad y a la fraternidad frente a la familia, y explica por qué la adolescencia, abandono definitivo de la infancia, hace que el libro no pueda acabar sino en desgracia.

Doble página de la guía. La izquierda recoge fragmentos del discurso de ingreso de Matute en la RAE, «En el bosque», y declaraciones suyas sobre la guerra, el bosque de su infancia, la poesía como esencia de la literatura y la escritura como forma de ser, además de la imagen de Alicia atravesando el espejo y la búsqueda de la palabra que da la plenitud. La derecha abre el análisis de Luciérnagas: el tema central de la inocencia adolescente ante la guerra, el tiempo y el espacio de una Barcelona a medio camino entre lo histórico y lo simbólico, y los personajes como mónadas y luciérnagas, con sus contrapuntos y sus dobles.

Séptima página del dosier. Sigue el descubrimiento por Sol de los espacios ajenos a su clase: las barracas del Tibidabo donde vive Chano en simbiosis absoluta con un espacio construido de detritus, y el comedor del auxilio social instalado en un antiguo restaurante de la calle Muntaner, símbolo de la transformación urbana. Explica cómo el movimiento de Sol por la ciudad traza su caída social sin posible ascenso, y abre la segunda fase, la culminación iniciática, con la muerte de Daniel, el bombardeo de la buhardilla de la Vía Laietana y el encuentro con Cristián, en una Barcelona apocalíptica que es protagonista y no solo escenario.

Quadre resum de tota la història de la literatura catalana contemporània, organitzat per segle, corrent, característiques, gèneres, autors i obres principals. Recorre la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme amb l'Escola Mallorquina, les Avantguardes, la literatura dels anys 20 i 30, la de guerra, exili i postguerra —amb la disjuntiva entre clandestinitat i exili— i la dels anys 60 en la fase del desarrollismo. És la taula de referència del curs per situar cada autor i cada obra dins el seu moviment.

Dossier complet sobre El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit. La columna esquerra en dona el context històric (1923, dictadura de Primo, Barcelona obrera) i literari (avantguardes contra Noucentisme), la biografia del poeta mort als 30 anys, l'estil futurista, l'evolució literària i les influències, i després la fitxa de l'obra: resum, estructura en epigrama, vint seccions i apèndix, personatges, temàtiques, estil, simbolisme de la rosa i els llavis, i valoració crítica. La columna dreta desplega l'anàlisi poema per poema de les seccions I a XII, amb el tema, els símbols i els recursos de cada composició.

Segona part de la fitxa d'El cafè de la Granota, amb el resum, els personatges i el significat dels contes restants del recull —el de l'oliver robat, la correguda d'Elies, el partit de futbol inundat pel Segre, la carta del barquer a la Senyora Mort— i dels sis últims, numerats del 9 al 14: Els delfins, Un enigma i set tricornis, Amarga reflexió sobre un manat de cebes, L'assassinat del Roger Ackroy, Amor fatal en decúbit supí i Guardeu-vos de somiar genives esdentegades. Tanca amb la valoració crítica de l'obra com a peça clau de la narrativa catalana moderna i com a projecció universal d'una comunitat local.

Segona part del dossier d'Antígona. Completa la galeria de personatges amb Ismene, Eumolp —creació d'Espriu que substitueix el pes de Tirèsias—, el Lúcid Conseller de la segona edició, les mainaderes Euriganeia i Astimedusa com a pessimisme i optimisme, i els germans Etèocles i Polínices com a imatge dels dos bàndols. Sistematitza després les cinc temàtiques principals (guerra fratricida, tirania, sacrifici, justícia divina contra humana i fatalitat), el punt de vista, l'estil simbòlic i al·legòric, el simbolisme de cada figura i la valoració crítica de l'obra com a resistència contra la repressió franquista.

Segunda página del dosier, dedicada a Sol y Cristián. Argumenta que su condición trágica no procede de los géneros clásicos sino de la presencia de un hado inevitable, la Guerra Civil. Traza después el recorrido de Sol desde la niña burguesa de la zona alta, caracterizada por el cristal y la transparencia, hasta la mujer que pierde privilegios, casa y privacidad con el asesinato de su padre, se enfrenta al hambre, al trabajo y al abuso de Ramón Boloix, y solo sale de su pesimismo existencial por el amor a Cristián y el embarazo que le impedirá volver al hogar. Abre finalmente la ficha de Cristián y su familia proletaria.

Última página del análisis espacial del dosier. Recoge las dos citas finales de la novela: el ascenso de Sol por unas calles familiares donde se amontonan libros medio quemados y la gran náusea que la sacude desde el centro mismo de su vida, y la visión última de una Barcelona sometida, silenciosa y casi desierta, con la turba que saquea un almacén de la plaza de Adriano y los chiquillos descalzos que hurgan en los escombros con largos ganchos.

La primera reacció a l'esclat de la Primera Guerra Mundial l'agost de 1914 va ser de preocupació, perquè es creia que els efectes a Espanya serien devastadors, però la idea va canviar ràpidament cap a l'eufòria: la guerra va esdevenir un conflicte de desgast i la seva prolongació va beneficiar l'economia espanyola, ja que les potències implicades van haver de buscar subministrament als països neutrals. Espanya, veïna de França i directament implicada amb el bàndol aliat, va augmentar les exportacions, va reduir les importacions i va fer créixer les reserves d'or del Banc d'Espanya. Aquesta onada de creixement no va estar regulada per la intervenció directa de l'estat, de manera que la prosperitat no es va allargar un cop acabada la guerra i desapareguda la demanda: la patronal enriquida no va reinvertir en la millora tècnica de les fàbriques i els obrers van quedar majoritàriament a la misèria per la pujada de preus dels productes de primera necessitat. L'augment de producció va exigir més mà d'obra i va encarir els lloguers per als immigrants, en un procés inflacionista que va reduir el poder adquisitiu de les famílies i va afectar sobretot els sectors més humils. El creixement dels negocis va demanar una circulació més gran de capitals i va consolidar el País Basc com a principal centre financer de l'Estat; en una segona fase la indústria manufacturera i agrícola va dinamitzar la indústria catalana i l'horta valenciana, i a partir de 1916 la indústria catalana funcionava a ple rendiment 24 hores al dia, amb la construcció creixent lligada a l'expansió de Bilbao, Barcelona, Madrid, Sevilla i València. Quan els països bel·ligerants van recuperar la producció, l'exportació espanyola va caure i el 1918 va començar a Andalusia el període de conflictes conegut com el Trienni Bolxevic. Durant la guerra l'emigració exterior es va aturar pel tancament de fronteres i la migració més important va ser interior, del camp a la ciutat: Barcelona en va ser especialment afectada, l'Hospitalet i Badalona es van convertir en ciutats, i els obrers barcelonins van passar de 150.000 el 1910 a 400.000 el 1920, vivint en situacions molt precàries que van generar una tensió social que faria créixer el sindicalisme obrer. L'opinió pública es va dividir entre aliadòfils, gent d'idees democràtiques i esquerranes; germanòfils, conservadors defensors de la societat estamental i l'ordre jeràrquic; i comunistes, que defensaven que la guerra era pels interessos burgesos i que els obrers no hi havien de participar. Culturalment, van aparèixer les avantguardes, que van posar fi a les convencions sobre les quals s'havia fonamentat l'art i la literatura del passat, entès com un acte revolucionari.

Doble página de la guía con la bibliografía de la autora y un extenso retrato de su universo literario: los temas recurrentes —la ausencia de madres, el cainismo como remedo de la guerra civil, el mundo hermético de la posguerra, la arbitrariedad del poderoso, la incomunicación— y, sobre todo, la infancia como paraíso perdido y la adolescencia como tierra de nadie, con la fórmula que resume su singularidad: Matute no escribe para niños, escribe sobre niños. La última parte analiza su estilo evocador y sensorial y esa manera suya de resolver lo trascendental en dos palabras.

Página de la guía dedicada a la última etapa de Matute y al encuadre de Luciérnagas. Explica la crisis estética de los setenta y el giro fabulador que arranca en La torre vigía (1971) y culmina en Olvidado Rey Gudú (1996) tras veinte años de silencio, con la valoración de Santos Sanz Villanueva. Repasa después los libros de relatos, un género que en Matute no supone rebaja estética alguna, y cierra con la ficha de Luciérnagas: su historia censoria y la clave que la autora repite una y otra vez, que ella se quedó en los doce años, los mismos que tiene Sol.

Quinta página del dosier. Define Luciérnagas como novela de formación o bildungsroman, con su genealogía desde el Lazarillo hasta Joyce y la propia Primera memoria de Matute, y hace corresponder las tres partes del libro con las tres fases del esquema iniciático: partida, iniciación y regreso, precisando capítulos y páginas de cada una. Describe el viaje doble de Sol, metafórico y real, entre los dos hitos que lo enmarcan, y presenta la Barcelona autobiográfica de la novela con la lista completa de escenarios urbanos que son a la vez escenarios de la memoria.

Segunda página de la libreta. Caracteriza la novela dentro del realismo social —crudeza de la vida de la época y solidaridad con quienes padecen la guerra sin participar en ella— y describe el estilo de Matute: prosa lírica y muy rica en figuras retóricas, narración lineal con recursos de contrapunto para ahondar en el pasado de algunos personajes, y tono pesimista con una pequeña esperanza final anunciada por el título. Cierra con la ficha de la autora, de la generación de los «niños asombrados» y precoz desde los diecisiete años.

Dossier d'Antígona de Salvador Espriu. Comença amb el context del teatre de postguerra —prohibició del català, censura, teatre oficial propagandístic i aparició dels grups independents— i amb la fitxa de l'autor: la biografia entre Barcelona i Arenys que dona els mites de Lavínia i Sinera, la «mort civil» del 1936, l'estil simbòlic i exigent del seu teatre intel·lectual i les fonts clàssiques, bíbliques i dramàtiques. Del text n'exposa el sentit —el mite grec com a anàlisi de la lluita fratricida entre les dues Espanyes, amb el Lúcid Conseller com a alter ego de l'autor—, l'estructura en prefaci, pròleg i tres parts, i la caracterització d'Antígona, Creont i Eurídice.

Dossier d'El cafè de la Granota de Jesús Moncada. Situa l'obra en la postguerra i el franquisme, amb la desaparició de Mequinensa sota el pantà de Riba-roja com a rerefons, i presenta l'autor, el seu estil d'humor, ironia i nostàlgia i les seves influències, de la memòria oral a García Márquez i Calders. Analitza el llibre com un recull de catorze relats units per l'espai del cafè i uns personatges recurrents, amb narrador col·lectiu i un simbolisme que fa del cafè el cor de la memòria del poble. Acaba amb la fitxa detallada dels tres primers contes: resum, personatges i significat de «Un barril de sabó moll», «La Plaga de la Ribera» i «Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana».

Primera página de la libreta sobre Luciérnagas. Recoge la historia editorial de la novela: escrita en 1949, mutilada por la censura y publicada en 1955 como En esta tierra, y recuperada en su forma íntegra por la propia autora en 1993 en Destino. Anota los dos premios de los que fue finalista en 1949 y presenta el planteamiento: tres partes, protagonistas adolescentes y la Barcelona de 1936 a 1939, con la observación de que, pese a la censura sufrida, la obra no toma partido por ninguno de los bandos.

Octava página del dosier. Narra el ascenso de Sol y Cristián hacia Sarrià tras la destrucción de la buhardilla y el suicidio de Pablo, con el reencuentro entre la mirada presente y la memoria de la infancia, y sitúa ahí el momento en que el título cobra su verdadero sentido: los dos protagonistas como luciérnagas y barcos errantes en la noche. Abre después la tercera fase, el regreso: la detención y la cárcel Modelo, la búsqueda del mar por la Vía Laietana hasta la Barceloneta, y la conclusión de que el cambio de la ciudad refleja el crecimiento de Sol.

Laura a la ciutat dels sants (1931), de Miquel Llor, s'inscriu en el període d'entreguerres, en plena Segona República, i en l'obertura de la novel·la catalana dels anys 20 i 30 a les tendències europees. Miquel Llor i Forcada va néixer a Barcelona el 3 de maig de 1894 i va morir el 2 de maig de 1966; va estudiar a l'Institut Balmes de Barcelona i va treballar de bibliotecari a la Biblioteca de Catalunya, feina que li va permetre conèixer la literatura europea contemporània, amb influència de Marcel Proust, Sigmund Freud, Fiódor Dostoievski i James Joyce. La seva obra s'inscriu en el Noucentisme, amb influències del Modernisme i de la novel·la psicològica europea. La novel·la narra la història de Laura, jove barcelonina òrfena criada per la seva tia Amèlia, que es casa amb Tomàs Muntanyola, hereu de Comarquinal (ciutat fictícia que simbolitza Vic). Allà és rebuda amb hostilitat, especialment per Teresa, germana de Tomàs; el seu marit resulta groller, fred i autoritari, i la filla que tenen mor poc després de néixer, cosa que la sumeix en depressió, amb el consol del mossèn i de Beatriu. Amb l'arribada de Pere Gifreda, notari nebot de mossèn Joan, Laura hi inicia una relació extramatrimonial que també acaba en decepció, i finalment torna a Barcelona i es refugia en un convent. L'estructura és simètrica, en dues parts sense capítols que representen dos anys, començant i acabant totes dues a la tardor. Entre els personatges hi ha Laura, Tomàs Muntanyola, Teresa, Pere Gifreda, mossèn Joan Serra, Beatriu i Lliborí Terra Negra. Les temàtiques principals són la crítica a la societat tradicional, el conflicte entre modernitat i tradició, la repressió sexual i la hipocresia social, i la denúncia de la repressió de les dones. El narrador és extern i omniscient en tercera persona, amb tècniques com la memòria involuntària, el discurs indirecte lliure i el monòleg interior. La boira és el leitmotiv que simbolitza el tancament de Comarquinal, mentre Barcelona representa la modernitat i la llibertat; la tardor coincideix amb la mort de la filla. L'obra va causar un escàndol a Vic i és considerada una anticipació al debat sobre el feminisme.

Página breve de la libreta con una sola anotación sobre el realismo de Matute: en aquellos años su literatura iba por libre en el panorama español y sorprendía por una capacidad fabuladora inusual, aunque la materia prima de sus narraciones fuese siempre una realidad que intentaba abordar. El resto de la página quedó en blanco.

Tercera página del dosier. Cierra la ficha de Cristián con su paso por la cárcel, el simbolismo cristológico de su nombre y el sacrificio final por Sol y su hijo, y explica el sentido del título: los dos protagonistas son las luciérnagas que dan luz en la noche de la guerra, aunque su unión no tenga futuro. La segunda mitad expone la posición ideológica de la autora a partir de sus propias declaraciones —una novela humana, no política— y la ilustra con las rebeldías de Eduardo y de Sol, ambas personales y no políticas, apoyadas en citas del texto.

Cuarta página del dosier. Analiza la novela como planteamiento de una confrontación social y no política, condicionada por la censura franquista, y observa que su cosmovisión es franquista: los republicanos son los «malos», ninguno aparece en positivo y la ocupación de Barcelona se presenta como liberación. Documenta con citas el final trágico impuesto por el pesimismo existencialista pese al embarazo de Sol. Abre después el bloque de la novela como bildungsroman, define el concepto de cronotopo y fija la cronología precisa del relato, del verano de 1935 al 26 de enero de 1939.

Segona meitat del dossier de Bruixa de dol, dedicada a l'anàlisi del llibre. Detalla les vuit seccions que el componen —de la Divisa inicial a Vuit de març—, amb el nombre i la forma dels poemes de cadascuna, i explica que no hi ha personatges sinó una veu poètica que, a través de la figura de la bruixa, reivindica una identitat femenina empoderada. Sistematitza les quatre temàtiques principals, el punt de vista en primera persona, l'estil que fon lírica popular i culta, el simbolisme de la bruixa i la lluna, i la rellevància de l'obra com a punt d'inflexió feminista en la poesia catalana.